Josep, jo no sé si més enllà d’aquestes cendres queda ara alguna cosa de la teva individualitat,
Però el que si sé és que la meva vida, ara i aquí, seria molt diferent, si tu no haguessis existit.
No tinc cap dubte, per tant, de que segueixes vivint en mi.

Jesús de Natzaret, jo no sé si queda ara alguna cosa de la teva individualitat,
Però el que si sé és que la meva vida, ara i aquí, seria molt diferent, si tu no haguessis existit.
No tinc cap dubte, per tant, de que segueixes vivint en mi.

En mi i en tots aquells que vulguin obrir-se al teu evangeli,
No aquella caricatura rància que ens volen vendre les esglesies,
Sinó la bona nova per la qual el Teu Cor i el meu es desviuen.

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Quan marxa la por, l'amor apareix, inevitablement, de forma natural, sense fer cap esforç.