Hem hagut de marxar de casa nostre.
Georgia. I molts altres llocs, avui, ahir, ....

La mística més pura és aquella que es basa en la realitat, única, que no fuig de la realitat, que no especula sobre rés sobrenatural.

Quan la bellesa aclaparadora del Cosmos, de la Vida, i del Tao et captiva, t’enamora, es converteix en el propi alè, ja no hi ha lloc per el concepte ‘sobrenatural’.

Hi ha miracle més gran que de les esponges hagin aparegut éssers humans, passant per una infinitat d’espècies, incloent els simis? Quina necessitat hi ha de creure en un deu trascendent i personal que hagi creat directament els humans, a part de la resta d’espècies? No solsament qualsevol ment científica, sinó un visió autènticament mística intueix que això és una nota discordant en la percepció de la realitat.

La ment humana és, potser, la més alta creació de la Natura damunt la Terra. Però fàcilment es desconnecta de les seves arrels, es dispara i emmalalteix. La meditació és el camí per equilibrar la ment, per tornar-la a connectar amb la seva Mare, amb la Natura, amb el Cosmos.

La Realització no és mai una fita del futur.

La Realització és intimitat TOTAL amb aquest ordinador, aquest teclat, aquesta cadira, el soroll que m’arriba de la cuina, el cant d’aquestes tórtores i amb aquestes paraules.