Vangelis - Prelude

Aquesta música m'impacte molt. Fa uns quants anys, intentant expressar en paraules el que em sugereix, vaig escriure aquest petit poema (blog, agost 2007). Ara que he trobat aquest video, el reescric aqui:

És aquell moment suprem
en que la comprensió plou del cel
amb suavitat, com una pluja fina.
I al mateix temps, neix en el cor
el somriure serè i lluminós de la bondat,
que s’irradia fins a fer-se còsmic.
Tot és senzill.
Els darrers vels de la discriminació acaben de caure
i contemplem la Unitat omnipresent.

En Budismo, ambos, la resolución inicial de iluminación y el logro de la perfecta iluminación, son el Camino Budista y están en todos los momentos, inicio, medio y final de nuestra práctica.

El petit dojo flotant ...

Cala Jonquet: un petit gran paradis. Aqui vaig passar dues nits amb el veler.

Aquesta imatge em sugereix alguna cosa molt gran que no ser expressar. Algú té paraules? És que una imatge pot ser un koan?

Nana para un niño con suerte

Hannya Shingyo

Adiemus

http://www.blogger.com/img/blank.gif

Quan cau l’egoisme, s’experimenta que aquí no hi ha ningú. Com si aquest cos fos totalment transparent i ingràvid. Només, des del centre del pit, un moviment d’expansió. Des del centre del pit, com una mena de llum, de pau i d’amor, que s’irradia a tot i a tothom. Sense límit.