M'adono que la grandesa d'un ésser humà té a veure amb la seva actitud davant de la mort. Amb haver resolt l'assumpte de la vida i de la mort, que diem en el zen. I això té a veure amb si s'ha anat més enllà de l'ego. 

El Shodoka, un dels clàssics fonamentals del zen. Fa dotze anys que el vaig descobrir. El vaig llegir i em va entusiasmar.

Més tard el vaig tornar a llegir i vaig pensar que no n'hi havia per tant.

Ara el torno a llegir, per tercera vegada, i el trobo  extraordinari! El recomano!

 



He estat uns dies fent una estada de meditació a l'ermita de Sant Salvador de Bellver

ateisme

Parlant ahir amb una col·lega, em deia que era atea. Li vaig preguntar què volia dir per a ella ser atea i em va respondre: a) no creure en el Deu de les grans religions monoteistes i b) estar en contra del paper social que han jugat i juguen aquestes religions. Llavors em vaig adonar que jo també era ateu en bona part segons la seva definició perquè estic d'acord amb això (amb matisos respecte del punt b)).

I en canvi, el que anomeno “espiritualitat” o Via, és el centre de la meva vida. Com s'entén això? Els dos elements essencials de la meva forma d'entendre aquest tema:

1) Tinc un enfoc totalment pragmàtic (seguint l'essència del Budisme, segons m'ha semblat entendre aquesta tradició). M'he adonat que existeix el sofriment i que, essencialment, és degut a l'aferrament. Veig que si anem eliminant l'aferrament, tendim a eliminar el sofriment, propi i dels altres. Hi ha maneres d'eliminar l'aferrament. Per exemple, la pràctica del Zen combinada amb una relació viva i directe amb Jesucrist (i amb altres grans mestres com Ramani Maharshi i el Buda Shakiamuni, o altres, contemporanis, com el Pare Marcel Capellades).   Eliminar l'aferrament és anar més enllà de l'ego, la nostre petita identitat individual, separada i il·lusòria, creada per la ment.

2)  Deu, o la Divinitat com prefereixo dir, és l'Ordre Còsmic, no pas un ésser antropomorf capaç de pensar, estimar, voler, etc. La millor descripció de Deu és, per a mi, el Tao o el Dharma. Descobrir i reconèixer aquest ordre universal subjacent en totes les coses i en tots els processos provoca en mi dues reaccions: primer un impuls irresistible d'estudiar intel·lectualment aquest ordre. D’aquí la meva afició per la Filosofia i per la Ciència, que m'ha portat a la meva professió de Físic. I segon, més enllà de la curiositat intel·lectual, un profund sentiment d'emoció, reverència i adoració per aquest Ordre Còsmic. Aquest és el meu impuls místic.

I he trobat que els dos aspectes es reforcen mútuament. Anar més enllà de l'ego, elimina el sofriment i també facilita el sentiment d'unitat amb l'Ordre Còsmic. Aquest sentiment d'unitat, dissolt l'ego. Dissoldre l'ego elimina el sofriment.  Adonar-me que el meu cos és l'Univers sencer i fluir amb l'Ordre Còsmic, intueixo que és, sense cap dubte, la Felicitat Suprema.

Yanni - Nostalgia - Royal Albert Hall, London

You have an appointment with life, and that appointment is in the present moment. If you miss the present moment, you miss your appointment with life. That is very serious! Please practice mindful breathing so you can return home and encounter life.

Nuestro cuerpo no se limita a nosotros, forma parte del sistema cósmico como una seta en la tierra.

El feixisme del segle XXI

Fa uns dies deia que abans de respondre a la pregunta de si Deu existeix, calia preguntar-se què és Deu. Ara això és més vigent que mai, cal  desemmascarar a aquests assassins que usurpen el nom de Deu per identificar-lo amb aquest monstre que empeny a atropellar tots els drets humans, des de la llibertat fins al dret a la vida. 

És un deure urgent denunciar i combatre el feixisme del segle XXI.  

Òbviament, el feixisme no es va acabar  al segle XX amb el final de la segona guerra mundial. Està latent i torna a aparèixer sempre que pot. Però els seus múltiples rebrots no son rés comparats amb el feixisme del jihadisme islàmic. Aquest és sens dubte, ara per ara, EL feixisme del segle XXI. 

I també una reflexió final. No ens enganyem, això no és cosa d'uns individuos aillats, d'unes organitzacions concretes. Recordeu allò de la interdependència que assenyala el Budisme?  Quina mena de mon hem creat a on passen aquestes coses? Quina mena de mon estic creant?