Sempre dic que hi ha moltíssimes coses per denunciar, però que l'objectiu d'aquest blog no és denunciar res. De tant en tant, però, em permeto fer-ho. Sense ordre, sense pretendre que no hi hagi coses pitxors. Simplement perquè en aquest moment m'impacta o m'indigna molt i aprofito la publicitat de internet.

Veient aquest video, jo em pregunto: qué ha passat amb els "drets humans"? És que ens hem tornat insensibles? Per coses molt menors s'han montat protestes massives, fins i tot guerres. Qué esta passant? És que als paisos on això esta passant no hi ha petroli o interessos econòmics? I no és un fet aillat, continuament es produeixen assassinats, i crims contra la humanitat, i vexacions de tota mena. Ultimament rebo moltes noticies en aquest sentit. Qui permet això? Qui mira cap a un altre costat?  De on treuen aquests assassins els diners i les armes per fer això?

Jo no havia nascut, però diuen que durant els anys 30 del secle passat tothom mirava cap un altre costat mentre el nazisme estava pujant. I després va passar el que ja savem. Intueixo que estem en una situació molt similar. Només que això encara és pitxor que el nazisme. 

La verdad está muy cerca, el verdadero tesoro se encuentra justo al lado, ni es complicado ni está lejos ... pero somos incapaces de verlo.

Conozco ahora 
este tesoro de verdadera libertad, 
inagotable no sólo para mí 
sino también para los demás. 
La luna brilla en el agua del río, 
el viento sopla en los pinos: 
fresca y pura sombra de una larga noche. 
¿Cuál es la causa?

L'aigua aquesta maravella! Recordeu que estem fets principalment d'aigua?

Hacer zazen, mushotoku, sin meta ni intención de provecho, es verdadera pureza, verdadera fuerza. A veces surgen ilusiones, pero pasan como los sueños o como las nubes delante de la luna. Las ilusiones son como el mendigo que os hostiga sin cesar. Por mucho que lo ahuyentéis, siempre vuelve pero al final abandona; os volveis para ahuyentarlo otra vez o bien para ceder ante él, y ya no hay nadie ... Es el satori.

Sesshin a Lluçà

M’adono que no estava amb atenció plena. I, sense voler, alguna cosa s’ha interposat entre tu i jo.

Dialogar no és solament rebre una informació interessant o divertida. Dialogar és acollir a una altre persona, encara que el que diu no t’interessi personalment o no estiguis d’acord amb els seus punts de vista. Escoltar és una de les expressions més altes de l’Amor. Qui no sap escoltar, no sap estimar. Però qui sap escoltar té oberta la porta de l’Amor.

¿Te digo nuestro secreto?
Somos ladrones encantadores,
que robamos corazones,
y nunca desfallecemos.
Porque somos los amigos del Uno.
El tiempo de los viejos sermones
ha pasado,
nosotros apuntamos directamente
al Corazón.
Si la mente intenta entrar a hurtadillas
y tomar el mando,
nosotros le echaremos el lazo
sin demora.
Convertimos el veneno en medicina
  y nuestras penas en bendiciones.
Todo lo que nos era familiar,
  a quienes amábamos
y a nosotros mismos,
tuvimos que dejarlos atrás.
Bendito sea el poema que viene
a través de mí,
pero no de mí.
Porque el sonido de mi propia música ahogaría
la canción de Amor.