Oh Vós, el més enllà de tot

Sant Gregori de Nazianz (329-390)

Oh Vós, el més enllà de tot,
¿com vos puc anomenar amb un altre nom?

¿Quin himne vos puc cantar?
Cap paraula vos pot expressar.

¿Quin esperit vos pot conéixer?
Cap intel·ligència vos pot concebre.

Només Vós sou inefable,
encara que totes les paraules han eixit de Vós.

Només Vós sou incognoscible,
encara que tots els pensaments han eixit de Vós.

Totes les coses vos celebren,
les que parlen i les que són mudes.

Totes les coses vos fan homenatge,
les que pensen i les que no pensen.

L’universal desig, els clams de tots,
tendixen cap a Vós.

Tot el que existix vos prega,
i tota criatura que sap llegir en el vostre univers
vos fa pujar un himne de silenci.

Només en Vós continuen existint totes les coses.
Tot va cap a Vós en un mateix impuls.

Vós sou el fi de tot el que existix,
Vós sou únic.

Vós sou cadascú i no sou ningú.
No sou un ser sol, però tampoc sou un conjunt.

Vós teniu tots els noms;
¿com vos podria anomenar?

Vós, l’únic a qui no podem anomenar,
¿quin esperit celestial penetrarà el vel
que hi ha més enllà dels núvols?

Tingueu pietat, Vós, el més enllà de tot;
¿com vos podríem anomenar amb un altre nom?