Bendicion de tu madre

Tot alló que es pot guanyar, es pot perdre. Solament em serveix aquella meditació en que no es busca rés. La única manera de no perdre mai rés és no voler-se apropiar mai de rés.

Hi ha moltes maneres de meditar. Hi ha qui medita amb  tota una sèrie de passos: visualitzacions, concentració en objectes, afirmacions, llavors, respiracions, mantres, músiques, etc. Cada qual ha de trobar, en cada moment de la seva vida, quina tècnica li va millor per avançar. A mi no m'agrada tot això, prefereixo la simplicitat del zen, el zazen. Simple i directe. Si per meditar has de fer l'esforç de recordar un munt de coses, malament. La meditació ha de ser tan natural com seure, respirar i mantenir l'atenció.

Però fins i tot aqui, en la simplicitat del zen, el meu zazen ha canviat moltíssim en el temps.

Ara, el meu zazen és simplement seure i observar el que hi ha, a cada moment, sense agafar ni rebutjar rés. Tan senzill com això. Només això. Rés més que això. 

I sense voler rés, ni esperar rés, ho experimento TOT. Entro per la porta petita, en un espai infinit i em mantinc Allà, a voluntat. No agafar ni rebutjar res és no voler rés, no buscar rés. No agafar ni rebutjar rés és  rendir-te, abandonar-te, entregar-te, acceptar, fluir amb l'Univers, sense separació, sense resistència. No agafar ni rebutjar rés és amor, és compassió. No agafar ni rebutjar rés és venerar el Dharma, el Tao, Déu. No agafar ni rebutjar rés és mantenir-te intimament unit amb Jesús, mantenir-te intimament unit amb tots els budes passats, presents i futurs. Sense el més mínim esforç, sense culpa, sense rancunia, sense la més mínima tensió. No agafar ni rebutjar rés és, simplement, SER. I reposar AQUI, ARA.