Camí de Santiago. Pensava que em costaria entrar. Aquest matí hem començat a caminar, a O Cebreiro. I ja he entrat. No hi ha separació.


















Per un moment he llegit, per internet, tot una serie de comentaris de gent que volien posar bombes a l'estadi a on varen jugar l'Atlètic de Bilbao i el Barça. No hi ha separació? Em costa, però fins hi tot això ho deixo anar. No hi ha separació. He entrat al Camino.

M'aturo i vaig a caminar pel Camí de Santiago.

Estimats seguidors d'aquest blog. Ja sabeu que el propòsit d'aquest blog no és denunciar les tremendes injusticies que ens envolten, encara que cada cop estic més "calent" per tot això. Puntualment ho faig, però molt de tan en tan. Però un colega meu de la universitat m'ha enviat això i no he resistit la temptació de posar-ho. No vull dir amb això que aquesta injusticia sigui més o menys important que d'altres que ens envolten. Simplement és una més d'una llarguíssima llista, i és d'actualitat.I m'indigna molt!

http://principiamarsupia.wordpress.com/2012/05/09/carta-de-un-investigador-a-rodrigo-rato-con-oferta-de-trabajo-incluida/

Avui tot fa olor de primavera.

Per una escala de notes musicals
baixo a lo més profund de mi mateix
i amb les mans toco la Realitat.
I quan més endins, de sobte
em trobo fora.
Estrany univers,
que es corba sobre si mateix!