Entra en el Zen por ahí.

Un dia, un monje llamado Kyosho fué a ver al maestro zen Gensha. Kyosho dijo:
- He venido para buscar la verdad: Por donde debo comenzar para penetrar el zen?
Gensha le dijo:
- ¿Escuchas el murmullo del río?
- Si, puedo oirlo.
dijo Kyosho. Entonces Gensha le dijo:
- Entra en el zen por ahí.

Otro discípulo habia oido el mondo y pensaba, pensaba, pensaba ... Entonces le planteó una pregunta:
- Y si Kyosho no hubiera oido el murmullo del río, ¿que le habrias respondido?
Gensho gritó su nombre bruscamente:
- ¡Kiho!
-¿Si?
-¡Entra en el Zen por ahí!

Camí de Santiago 2014

Del 2003 al 2012 vaig anar fent el Camí de 
Santiago a trossets, una miqueta cada any
 (Camí 2003-2012). Una experiència maquíssima, molt interessant i gratificant, amb un grup d'amics entranyable. Però força artificial: cotxe suport, planificació amb reserva prèvia en hotels al final de cada etapa, sopars en bons restaurants, poc silenci.

Ara vull una altre cosa: simplicitat i silenci. I com va dir un mestre zen: atenció, atenció, atenció. Fer-me U amb el Camí i cada una de les passes. Com una mena de kinin de 750 km. Ja està bé fer-se U amb el plat que et serveixen en un bon restaurant o amb el jacuzzi d'un hotel de luxe, si la vida t'ho ofereix. Però tanta multiplicitat i sofisticació em distreu i em fa perdre la concentració i la profunditat. Ara vull anar a l'arrel.  

Aniré a peu, sol, sense cotxe "escombra" que porti l'equipatge, sense reserves ni plans preestablerts, només amb la motxilla, la roba posada, les botes, el bastó i el zafu. I ho faré d'una tirada. De Roncesvalles a Santiago: 29 etapes, 29 dies. 

Aquí estic, començant a preparar. Tinc previst sortir cap a Roncesvalles el dissabte 23 d'agost i començar a caminar el diumenge 24. 

Des de que vaig decidir portar a terme aquest projecte, fa uns mesos, quan camino de vegades penso en el Camí i em poso molt content. Ho espero amb molta il·lusió. Tendeixo a fugir del pas que faig en aquell instant, per Barcelona, per exemple, i somiar amb el Camí.  Llavors m'adono del contrasentit, i honoro el pas humil, "avorrit", del matí, camí de la feina. I m'adono com el Camí de Santiago i el camí de la feina, són el mateix.   Com tota la vida està en el meu pas, qualsevol d'ells. I el Camí de Santiago i la meva vida s'unifiquen. La meva vida es converteix en el Camí de Santiago, i el Camí es converteix amb la meva vida. I m'adono que l'únic que tinc és aquest pas. 

Si puc, quan passi per llocs a on tingui accés a internet escriuré entrades al blog per compartir.

Dies de gran pau, intensa i estable. 
Experimento que la porta sempre està oberta. 
Si surto, torno a entrar a voluntat.

Fantàstic!

Aquest organisme torna a funcionar molt bé, les crisis d'insomni-pànic-angoixa cada cop estàn més lluny (crisi gener 2014). Estic ja deixant la medicació.

Avui puc mirar cara a cara els meus pitxors fantasmes

La entrada está justo donde ahora te encuentras