Camí de Santiago. Preparant la motxila, el meu únic equipatge durant 30 dies. Haig de pensar-m'ho molt bé!

Abraçant el nostre amic, el roure.

Que tranquil i segur em sento amb el papa ....

De vegades, la vida et porta coses que, quan arriben, t’adones que sempre ho havies estat anhelant,  sense saber-ho. 

Quan això passa, l’alegria surt de molt endins i ho inunda tot. Et sens profondament beneit, i no pots evitar les llàgrimes.

Pel juliol vaig estar uns dies navegant de Castelldefels a Cap de Creus  i tornada. Ara ja soc a terra, vaig tornar el dia 13. Però les experiències d'aquests dies ja formen part del que sóc ara, en aquest moment. Les porto amb mi, per sempre. Encara que d'aqui un temps me'n oblidi. El zen fa que cada célula del meu cos quedi impregnada amb cada una de les meves experiències. Puc oblidar-me'n, però ja no marxen mai més. Estic a terra, però també estic al mar. 

Quin és el secret? Abraçar, abraçar-ho tot, en tot moment. I deixar anar. Llavors rés marxa mai.



 

Cap de Creus