Mamà, 14 Desembre 2008

Diuen que has marxat,
Però jo et sento cada cop més a prop.
Diuen que ja no hi ets,
Però jo sé molt bé a on ets.
Diuen que ens hem quedat orfes,
Però jo experimento cada cop més pau i alegria.

‘Convé que Jo me’n vagi,
perquè vingui l’Esperit de la Veritat’.

Finalment, tornem tots tres a ser u,
com aquell dia, a Montserrat.

Quan era jovenet volia entendre l’Univers.
Per això vaig estudiar Física.
Després em conformava amb entendre’m a mi mateix.
Per això vaig començar a meditar.
Ara em conformo amb entendre el meu cos.
Per això practico zazen.

Plou! Plou! Plou!
El roure, el meu amic, riu d'alegria.
Bén aviat, es vestirà de vermell.
I quan li caiguin les fulles,
serà de fret,
no pas de sed.

Si no hi ha ego,
no hi ha error ni encert,
ni culpa ni mèrit,
ni bé ni mal.

Estima i fes el que vulguis.

Meditar amb el cos.
Deixar-ho anar tot i
tornar-se íntim amb tot.

Si no funcionamos con sabiduría y compasión para todos los seres -- y todos los seres incluye tanto a los seres vivos como a los seres no vivos, como las rocas, las montañas y la totalidad de la tierra -- y no nos damos cuenta de que todo es realmente uno, una extensión o manifestación de la Gran Mente, caeremos en el miedo, los celos, la codicia y el odio, basados todos en la ilusión de la separación. Y cuando nos veamos separados y ajenos a la Tierra, a las montañas, a los ríos y a los océanos, tenderemos a abusar de los demás y del planeta. Es por ello que, en este preciso momento histórico, parece absolutamente esencial despertar y empezar a funcionar de un modo más sabio, compasivo y consciente.

Hem hagut de marxar de casa nostre.
Georgia. I molts altres llocs, avui, ahir, ....

La mística més pura és aquella que es basa en la realitat, única, que no fuig de la realitat, que no especula sobre rés sobrenatural.

Quan la bellesa aclaparadora del Cosmos, de la Vida, i del Tao et captiva, t’enamora, es converteix en el propi alè, ja no hi ha lloc per el concepte ‘sobrenatural’.

Hi ha miracle més gran que de les esponges hagin aparegut éssers humans, passant per una infinitat d’espècies, incloent els simis? Quina necessitat hi ha de creure en un deu trascendent i personal que hagi creat directament els humans, a part de la resta d’espècies? No solsament qualsevol ment científica, sinó un visió autènticament mística intueix que això és una nota discordant en la percepció de la realitat.

La ment humana és, potser, la més alta creació de la Natura damunt la Terra. Però fàcilment es desconnecta de les seves arrels, es dispara i emmalalteix. La meditació és el camí per equilibrar la ment, per tornar-la a connectar amb la seva Mare, amb la Natura, amb el Cosmos.

La Realització no és mai una fita del futur.

La Realització és intimitat TOTAL amb aquest ordinador, aquest teclat, aquesta cadira, el soroll que m’arriba de la cuina, el cant d’aquestes tórtores i amb aquestes paraules.

Que el meu llenguatge i la meva pràctica es tenyeixin més i més de Budisme, no vol dir que deixi de ser cristià. Quan més budista més cristià, quan més cristià més budista. He trobat un camí que, tot i seguint fidelment el Budisme, porta més enllà de Budisme i Cristianisme. De fet, és un camí en que a cada passa no hi ha diferència entre Budisme i Cristianisme. Com pot ser això? Vine i ho veuràs.

Avui és el dia de la Il·luminació. Ara és el moment de la Il·luminació. Que esperes? Si no ho aconsegueixes ara, quan ho aconseguiràs?

De manera que rendeix-te totalment, i entrega’t en cos i ànima a l’instant present.

El mestre i el deixeble.

Si ja no hi ha jo i no hi ha tu, qui és el mestre i qui és el deixeble?

Buda vol dir 'despert'.

Aprendre el Camí de Buda, és aprendre sobre un mateix.
Aprendre sobre un mateix és oblidar-se d’un mateix.
Oblidar-se d’un mateix és percebre’t com les coses.
Realitzar això és deixar caure el cos i la ment pròpies i alienes.
Quan arribes a aquesta fase, et deslliures també de la il·luminació i la practiques contínuament sense pensar en ella.