Budisme i Cristianisme

Budisme i Cristianisme no es poden comparar des de fora.
Es troben moltes semblances i, també, moltes diferències.
Un pur exercici intel·lectual sense benefici espiritual.

Tampoc serveix gaire estudiar al Budisme des del Cristianisme,
o estudiar el Cristianisme, des del Budisme.

S’ha d’haver seguit la via més íntima del Cristianisme,
la de místics i contemplatius,
s’ha d’haver practicat la via més directa del Budisme,
la del zen,
per adonar-se que Cristianisme i Budisme són, en essència,
exactament el mateix.

I si són el mateix, perquè practicar els dos?
Si las meves dues cames són, en essència, iguals,
perquè usar les dues per caminar?

Aquests dies assistim a una divertida polèmica sobre ateisme i teisme als autobusos de Barcelona.

Si algú em parla de 'Deu' com d'algun èsser en el qual és possible creure o no creure, això no és Déu! Déu és la Realitat primordial de la qual no té sentit dubtar. Es l'Únic que existeix amb certesa! Llavors tota polèmica sobre existència o inexistència de Déu és una contradicció en els termes.

Teisme i ateisme són les dues cares de la mateixa moneda. Les dues cares d'una dicotomia estèril que no te rés a veure amb l'Experiència de Déu.

En realitat, 'ateo' o 'creient' són dues etiquetes sense massa (o gens) de valor. Més d'un 'ateo' viu l'experiència de Déu, cosa que molts 'creients' no fan.

Veure els meus nets i entrar en satori és tot un.
I al cap de cinc minuts ja m’atabalen ….
El meu cervell cada cop és més vell.
Però jo cada cop sóc més jove.

¿Acaso puede verse un ojo a si mismo?

Lo que se busca es el buscador mismo.

Quants cops hem de perdonar? Set cops?
Setanta vegades setanta.

Que important és perdonar i que important és sentir-se perdonat!
Si no perdonem, no podem perdonar-nos.
Si no ens perdonem, no podem perdonar.

Practicar zazén és deixar caure l’ego.
Deixar caure l’ego és deixar caure el passat.
Deixar caure el passat és alliberar-se de tota rancúnia i de tota culpa.
Per això zazén és, també, la pràctica del perdò.

La meva mare ha mort.
La meva neta riu.
La montanya nevada.

Ara veig que rés es perd,
per qui practica zazén.

Gassho

Gassho en el dojo.
En un gest, tota la meva vida.
En un gest, no queda res.

dar es obtener

El estudiante dijo al maestro:
-- Estoy muy desanimado, ¿qué puedo hacer?
El maestro respondió:
-- Anima a otros.

Mamà, 14 Desembre 2008

Diuen que has marxat,
Però jo et sento cada cop més a prop.
Diuen que ja no hi ets,
Però jo sé molt bé a on ets.
Diuen que ens hem quedat orfes,
Però jo experimento cada cop més pau i alegria.

‘Convé que Jo me’n vagi,
perquè vingui l’Esperit de la Veritat’.

Finalment, tornem tots tres a ser u,
com aquell dia, a Montserrat.

Quan era jovenet volia entendre l’Univers.
Per això vaig estudiar Física.
Després em conformava amb entendre’m a mi mateix.
Per això vaig començar a meditar.
Ara em conformo amb entendre el meu cos.
Per això practico zazen.

Plou! Plou! Plou!
El roure, el meu amic, riu d'alegria.
Bén aviat, es vestirà de vermell.
I quan li caiguin les fulles,
serà de fret,
no pas de sed.

Si no hi ha ego,
no hi ha error ni encert,
ni culpa ni mèrit,
ni bé ni mal.

Estima i fes el que vulguis.

Meditar amb el cos.
Deixar-ho anar tot i
tornar-se íntim amb tot.

Si no funcionamos con sabiduría y compasión para todos los seres -- y todos los seres incluye tanto a los seres vivos como a los seres no vivos, como las rocas, las montañas y la totalidad de la tierra -- y no nos damos cuenta de que todo es realmente uno, una extensión o manifestación de la Gran Mente, caeremos en el miedo, los celos, la codicia y el odio, basados todos en la ilusión de la separación. Y cuando nos veamos separados y ajenos a la Tierra, a las montañas, a los ríos y a los océanos, tenderemos a abusar de los demás y del planeta. Es por ello que, en este preciso momento histórico, parece absolutamente esencial despertar y empezar a funcionar de un modo más sabio, compasivo y consciente.