He experimentat que Budisme i Cristianisme són el mateix en l’essència. Però en el terreny de les formes, el Budisme és superior al Cristianisme. La jerarquia catòlica afirma que no hi ha hagut, no hi ha i no hi haurà mai salvació fora de Jesucrist (per exemple, afirmació categòrica del bisbe de Vic, el 8/12/2009, en una ordenació sacerdotal). No he sentit mai cap mestre budista que digui que no hi pot haver il·luminació fora del Budisme.

‘Quand leur besoin est grand, leur utilisation est grande, quand il est petit, leur utilisation est petite’.
L’homme de la Voi actualise différents aspects de l’éveil originel à travers des différents aspects de sa pratique et des circonstances de sa vie.

En altres paraules: un s’entrega totalment. Que la Divinitat t’agafi una mica o molt, no depèn de tu, depèn de les circumstàncies de la vida. Les circumstàncies de la vida poden fer que l’entrega sigui espectacular, fins a donar la pròpia vida, per exemple, i llavors és considerada com heroica o santa. O les circumstàncies de la vida poden fer que l’entrega sigui petita, gris, desapercebuda, ignorada. O depèn del moment de la vida, a cada moment, l’entrega es manifesta de forma diferent.

Però l’actitud és la mateixa. L’entrega és la mateixa. La santedat és la mateixa. Externament ningú ho sap. Però l’home o la dona de la Via, internament, han deixat caure l’ego i viuen en comunió amb Allò sense nom.

Quan totes i cada una de les coses es tornen lluminoses.
El número nou,
el cul d’una dona.

Antonio Blay 1984-2009

Des de jove he estat fascinat per les grans preguntes: l’origen de l’Univers, la naturalesa del temps, l’origen de la vida, la vida i la mort i, sobretot, el significat últim de l’existència. I, com a científic, creia que la ciència i la filosofia acadèmica podien donar una resposta intel·lectual, purament amb l’observació, l’anàlisi i el raonament.

Amb l’Antonio Blay vaig descobrir que això no era possible. Que la resposta requeria essencialment un canvi en la visió. I que aquest canvi només podia provenir d’un treball amb la pròpia vida, d’una pràctica, la pràctica de la meditació. I des de llavors m’hi he dedicat, sense interrupció.

Jo us invito ara a meditar aquesta hora. No us haig de dir pas com es fa. Tots ho sabeu ja. No podem pas esperar res d’una hora de meditació. Però quan això es una hora, i una altre, i un altre, durant anys .... passa alguna cosa. Tots sabeu que això és una porta. La majoria heu travessat aquesta porta. Us invito, un cop més a travessar aquesta porta, a saltar a l’altre riba .....

Teleman, concert d’Oboe en Re menor.
De sobte experimentoTOTA la compassió de l’Univers.
I tanmateix, segueixo caminant per el passadís del metro.

De vegades, la vida es percep com una lluita
entre jo i no-jo.
De vegades, però, es percep harmonia
entre jo i no-jo.

És Això.

Poc a poc, l’egoisme va caient,
i jo vaig remuntant.
El color marró del meu jersei torna a ser el que era.
La música es torna lluminosa
i el Rostre Original treu el nas ...

Aclaparat per el pas del temps?

Fes el salt!
Rendeix-te, entrega’t.

Llavors Tot És Sempre Aquí.

El meu Deu és el Deu del Budisme. Impersonal. L’ordre còsmic. El Tao.

He perdut doncs el Deu Pare de la tradició cristiana, que predicava Jesús i que em varen ensenyar de petit?

El meu Deu és immanent,
i de tan immanent és molt proper.
El meu Deu ets tu que m’estàs mirant, que m’estàs llegint.
El meu Deu palpita amb la vida, amb el mar, amb el vent,
amb l’Univers sencer.
El meu Deu és tan íntim, que no pot ser més proper.
El meu Deu està Aquí, Ara, Sempre.

Llavors, he perdut alguna cosa?

Per això Teisme i Ateisme són qüestions purament formals.

Josep Riu, Joan Cassany, …..

Quants m’han estimat en el passat,
sense que jo els hi prestés cap atenció.
Quant de bé hagués pogut fer i no he fet.
Quina càrrega tan feixuga!

Però la meva il·luminació ARA
és el patrimoni inevitable
de tots aquells que, inadvertidament, abnegadament
m’han estimat.

Per la roda de la vida,
jo sóc ells,
i com ells, tracto ARA d’estimar,
en silenci.

'Busca la associació amb els savis’.

Però hi ha una altre via:
renunciar a la pròpia il·luminació
i donar-se als que neden en la ignorància.

No és aquesta la via del bodissatva?

Em diuen que Jesús no va existir com a personatge històric

Cada dia en el zazen,
shikantaza, mushotoku,
Jesús es fa Present.
Em rendeixo i em dono,
tot jo,
i Ell és Aquí.

Ara em diuen que Jesús no va existir com a personatge històric.

I què?
Si és una llegenda, no s’inflama el meu cor quan l’escolto?
Aquesta filosofia de l’amor, el perdo i la pau, no és la meva filosofia?
No han existit Sant Francesc d’Asis, Ramana Maharshi, Santa Teresa, Dogen, Meister Eckhart?
No ha existit tota una munió de savis, sants i budes?
Tot aquell que ha realitzat la Veritat és Ell,
Ell és tot aquell que ha realitzat la Veritat.

En el buit del zazen, tot és possible.
En el buit del zazen, Tot és Aquí.
Tots i cada un dels budes, savis i sants
caben en aquest buit.

I llavors, no tinc cap dubte que Ell es Aquí.

Ahir va ser el dia més important de la meva vida,
però no me'n vaig adonar.
Avui és el dia més important de la meva vida,
i avui me'n adono ...

I segueix, i segueix, i segueix ...
Quan torno a mirar,
Ell segueix estant Aquí.