Avui tot fa olor de primavera.

Per una escala de notes musicals
baixo a lo més profund de mi mateix
i amb les mans toco la Realitat.
I quan més endins, de sobte
em trobo fora.
Estrany univers,
que es corba sobre si mateix!

Molt a prop meu el dolor s’ha tornat alegria,
i així com he compartit el dolor, ara comparteixo la joia.
Segueixo practicant zazen, que no serveix per a res.
I així ara és moment de mostrar aquesta rosa.
Les espines,
per un altre dia.

Montanya de Montserrat: el meu origen.
Et reconec.
Ja no hi ha separació.

Sabedor de que iba a ser sacrificado, este toro en Hong Kong hizo algo de lo que muchas personas no son conscientes, o ante lo cual se muestran escépticas o de plano prefieren negar cuando de animales se trata: dio muestra patente de sus emociones.
Según lo reportó el diario « Weekly World », un grupo de granjeros desplazaban a este animal a una factoría de embalaje, para «procesarlo». Estaban a punto de matarlo para destazarlo, cortarlo en piezas y preparar filetes y ragús de buey, cuando, al llegar frente a la puerta de entrada al matadero, el toro se detuvo bruscamente, negándose a avanzar, y se echó de golpe sobre sus codos y rodillas, vertiendo chorros de lágrimas… Fue entonces cuando sus verdugos, desconcertados y conmovidos ante semejante situación, tomaron esta foto y reincorporando a su víctima decidieron enviarla a un templo para que los monjes cuidaran de ella hasta el final de sus días.

http://www.facebook.com/photo.php?fbid=298983653505758&set=a.293422270728563.66012.280777255326398&type=1&ref=nf

Per fi ha plogut!
Aquest matí, la Primavera esclata per tot arreu.
Però en el teu lloc només hi havia una soca seca.
I t’he trobat a faltar.
He trobat a faltar els teus rebrotets verds,
que m'acompanyaven, cada primavera, durant tants anys.
Per un moment he sentit la punxada punyent de l’absència.

Però aquesta soca ets tu.
Tu ets aquesta soca que ja no rebrotarà mai més,
i també tots i cada un dels esclats de Primavera.

La madurez es el arte de vivir en paz con lo que no se puede cambiar.

Us heu adonat de lo extremadament limitada que és la nostre percepció de la realitat?

Aquesta és la (bé un aspecte de) realitat del nostre planeta. I en seriem totalment inconcients si no fos pels mitjans tècnics moderns. Una imatge totalment aliena als humans de fa uns pocs secles. I no obstant, aquest és un aspecte essencial del nostre planeta. Que parcial i subjectiva és la nostre imatge de la realitat! La Realitat esta sempre per descubrir.

Perquè t'han tallat? (2)

I pensant-t'ho bé, cada dia tallem milers d'arbres arreu del mon. Cada dia "tallem" millions d'animals, arreu del mon. Cada dia "tallem" mils de vides humanes arreu del mon, en conflictes, o per una mala distribució dels recursos.

Llavors, perquè preocupar-me per un sol arbre?

És que en un sol gra de sorra hi ha Tot l'Univers. En aquest arbre particular hi ha tota la Vida. I en aquest petit gest, Tota la Compassió.

Perquè t’han tallat?

Durant molts anys, cada matí al sortir del metro, just a la cantonada del Palau Reial em deies, bon dia! Erets l’arbre més gran i majestuós d’aquest carrer. Cada any els teus brotets incipients m’avisaven de l’arribada de la primavera. I després les teves branques despullades, retallades contra el cel blau esmolat em parlaven de l’hivern, que tan ens agrada. Cada matí, durant tants anys.

Fa una setmana, un matí lluminós, et vaig veure tan bonic que, per primer cop, et vaig fer una foto amb el mòbil (aquí al costat, però com foto de mòbil no fa gaire honor a la teva bellesa, ni a la llum d’aquell matí, però no tenia rés més per fer fotos).

Ahir vaig sortir del metro i vaig notar un buit estrany. Primer no sabia què era. Després, atònit vaig adonar-me: hòstia, no hi erets!!! T’havien tallat!!! Em vaig acostar a la soca, sorprès, indignat, entristit i vaig tocar-la. Miquetes de serradures se’m varen adherir a la meva ma. Al costat hi havia una placa. Ara sé el teu nom: “Om de Siberia” (olmo de Siberia). Quin nom tan bonic! la paraula sagrada “Om”. Et dic el meu nom, perquè també el sàpigues: “Humà d’Europa mediterrània”.

Perquè t’han tallat? Estaves malalt? Erets massa vell? Erets un perill per la seguretat del Palau Reial?

Com a científic, em guardaré prou de dir (i pensar) que la setmana passada et vares voler acomiadar de mi amb aquesta foto, que volies deixar-me un record teu. De fet, però, no sé què pensar. Crec que en aquest cas és millor no pensar rés. Viure, simplement, la pena perquè t’han tallat. I el goig immens de la intimitat, que segueix existint, entre tu i jo.

sesshin al Lluçanès

Cansat de sofriment,
cara a cara miro la meva neura.
Tallar l'arbre per l'arrel!
I la LLum, aquella vella amiga,
torna i s'instala.

Crec que el secret és quedar-se tan buit,
que el sol fet d'existir t'ompli de goig.

Aquest matí lluminós,
tot l'egoisme ha caigut.
Quan camino torno a veure el terra.