Quan no t'engantxes al passat i deixes que tot marxi, en pau, t'adones que rés marxa mai.

Simplement deixar que Aquell que va morir per tots resuciti Aqui i Ara.

Obtenir la il·luminació? Quina bestiesa!

Rendir-me i mantenir-me present en aquest instant.

Quina il·luminació podria esperar en el futur?

Zazen amb Thich Nath Hanh

Aquest pas que ara mateix fem és l'ùnica pràctica, que inclou totes les pràctiques, i de la mateixa manera, són totes les pràctiques que fem amb l'ùnica pràctica.

No arribem mitjançant la pràctica al satori: la pràctica ÉS el satori. Cada un dels passos que es fan són el fitó.

El satori etern només apareix en la pràctica d'aquest moment precís.

Quan hi ha sofriment,
el karma,
de qui és?

Qui vulgui venir amb mi,
que carregui la seva creu
i em segueixi.

Si siempre haces del ahora un medio para un fin futuro, también convertirás a cada persona con la que te encuentres o con la que te relaciones en un medio para un fin.

Aquest matí extraordinari,
de primavera.
No tinc paraules.

Potser podria dir: la base de l'amor són les renuncies. Això trenca la closca de l'ego i permet anar més enllà. (Però no ho mal interpreteu).

Rentar els peus. Partir el pa. Compartir la copa.

 Sant Salvador de Bellver

Día y noche

deja que todo venga.

Día y noche

deja que todo te habite.

Día y noche

deja que todo te hable.

Día y noche

deja que vivan unidos

tu corazón y toda cosa.

El meu amic el roure, rebrota. 
Fulletes tendres i delicades, com de vellut.
Quin vert tan clar i viu! 



(I avui és l'aniversari de la república,
 trist rebrot dels pobles ibèrics,
que no va arribar a la tardor)

Sesshin als Pirineus

 Sesshin amb el mestre Gérard Pilet.

Deixa arribar allò que arriba, deixa marxar allò que marxa.

La meva "pitxor" sesshin. El zafu no em va
prou bé. Mal a les cames, mal a l'esquena,
mal de cap.  Fantàstic!

Hores intentant estar present en el mal de cames i d'esquena, no separar-me, acollir el dolor. A estones somnolència, fins i tot fent de pilar! Aridesa total, ni una excletxa de llum. I com a propina, la matinada de l'últim dia una mica d'insomni i lleuger episodi d'ansietat.





I lo de sempre, ja sabeu. Hores i hores de zazen, kinin, els sutres, samu, dieta vegetariana frugal, bastant silenci. I la shanga. El kusen, rés extraordinari: allò que ja sé des de fa bastants anys. La frase que he escrit a dalt tampoc m'és desconeguda. Però fer-la meva, be valdria totes les sesshins del mon i tota una vida.

I no obstant, no sé perquè ni de quina manera, aquest matí he entrat en aquell lloc lluminós a on no hi ha egoisme ni separació. Ja sabeu. 

No ho entendré mai. Joc de neurotransmissors i companyia? Segurament. Però també unes paraules clau: RENDICIÓ, ENTREGA, DETERMINACIÓ, AMOR, COMPASSIÓ.

Sembla que estudis científics confirmen que la meditació pot canviar el cervell, no solament el "software", sinó també el "hardware".

http://www.abc.es/20110127/ciencia/abci-ocho-semanas-meditacion-pueden-201101271127.html

En el zazen sóc la respiració, aquest va-i-ve profund, potent i suau, com les onades damunt la sorra a la bora de la mar, en un dia de calma. 

I és que aquest és l'origen de la meva vitalitat.

I també el meu nexe d'unió més evident amb l'Univers. Em passo tota la vida intercanviant oxigen i anhídrid carbònic. Des de que neixo fins que moro. No estic separat.

Aquest organisme torna a la normalitat. La força i el plaer de les funcions bàsiques: dormir, menjar, sexe.  I estimar, i caminar pel bosc, i jugar a futbol, i l'alegria de fer d'avi. Esvaïda la por, l'ego cau, i la lluminositat de la Consciència torna amb força.

Novament, aquest matí, no hi ha separació.