Aquest blog està dedicat a la recerca espiritual lliure com camí d'alliberament de l'esser humà. Este blog está dedicado a la búsqueda espiritual libre como vía para la liberación del ser humano. This blog is devoted to the free spiritual research as a way to liberation of human beings.
dimarts, 3 de novembre del 2015
sesshin a Egino
Sesshin extraordinària, sense saber per què. La postura surt natural, res em fa mal. Cau l'egoisme: no hi ha separació. Redescobrint el goig de la Presència.
Més enllà del satori,
més aquí de tot.
Ara hi puc veure.
dijous, 22 d’octubre del 2015
divendres, 9 d’octubre del 2015
Estimats amics i
amigues, ja sabeu que molt rarament toco temes socials en aquest
blog. Només quan hi ha alguna cosa que m'impacte especialment.
Reprodueixo aquí unes paraules a propòsit del Tribunal
Constitucional del Regne d'Espanya, que varen ser pronunciades ahir i
que subscric totalment. Les tradueixo al castellà
perquè puguin arribar a més persones.
No reconoceremos la
condición de tribunal, ni de juez, ni de nada que tenga que ver con
el concepto de justicia a quien decide, sin inmutarse, anular la
protección de la pobreza, el derecho a la vivienda o el derecho a
dormir sin pasar frío el próximo invierno. Puede ser legal, pero no
es justo, ni legítimo y pide a gritos la ruptura con esta legalidad.
dimarts, 29 de setembre del 2015
Durant les últimes setmanes m'he
dedicat en cos i ànima a la lluita política per la llibertat del
meu poble. En mig d'aquesta activitat frenètica m'és molt difícil
no aferrar-me. Com es pot lluitar, donant-ho tot, per una causa justa
i a la vegada mantenir-se desaferrat dels resultats de la lluita?
Això esta inventat fa molts anys: se'n diu karma ioga. Però algú
sap com es fa? Com es pot lluitar per el que hom considera just i a
la vegada acceptar i estimar la Realitat tal com és?
Ara em toca deixar anar. Practicar
zazen. Practicar la plena consciència en l'instant present, sense
parar. Tot i donant la passa correcte, a cada moment.
dissabte, 29 d’agost del 2015
una tassa de te
Las lágrimas siempre fueron lágrimas de asombro y gratitud. Recuerdo la primera vez que alguien me trajo una taza de té, me derretí con el esplendor de todo ello. Nunca antes había visto una taza de té. No sabía que hiciéramos eso aquí. El hombre sirvió el té, y mis ojos comenzaron a desbordarse como el té que servía. Era tan bello, y había en ello tanta generosidad. Sentí tanto amor que solo podía morir en ello y seguir muriendo. No había forma de contenerlo, era tan grande. El té se vertía, un acto de pura bondad, y las lágrimas salían de mí en la misma medida, recibiendo y revirtiéndose, devuelto a sí mismo, no a nadie ni de nadie. Y nadie podía entender porque yo estaba sollozando. Todos pensaron que estaba triste. No había forma en que pudiera expresar lo emocionada que estaba, y que era gratitud lo que me salía a borbotones.
divendres, 14 d’agost del 2015
dimarts, 4 d’agost del 2015
diumenge, 2 d’agost del 2015
dijous, 2 de juliol del 2015
diumenge, 21 de juny del 2015
dimecres, 17 de juny del 2015
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)




