Avui fa 2 anys que
vaig iniciar el
Camí de Santiago.
Aquest blog està dedicat a la recerca espiritual lliure com camí d'alliberament de l'esser humà. Este blog está dedicado a la búsqueda espiritual libre como vía para la liberación del ser humano. This blog is devoted to the free spiritual research as a way to liberation of human beings.
dimecres, 24 d’agost del 2016
dissabte, 20 d’agost del 2016
Últimament escric poc en aquest blog.
Pot ser m’he cansat de les paraules. Això no vol dir que no camini. Practico zazen: shikantaza, mushotoku. Sovint hi ha plena consciència, hi ha rendició, no hi ha egoisme, no hi ha separació.
La setmana entrant farà 2 anys que vaig iniciar el Camí de Santiago i m’adono de com tot el Camí de Santiago cap en cada una de les meves passes, aquest matí, ara, aquí. No hi ha separació, ni en el temps ni en l’espai. Rés m’és aliè, rés m’és distant, no hi ha pèrdua ni guany.
I aquelles paraules que vaig escriure al meu diari fa molts, molts anys, quan era jovenet, segueixen sent rabiosament d’actualitat per a mi: “La vida és un experiment de Filosofia”.
(i dedico la última linia a l'Amàlia Tineo, la meva estimada professora de Filosofia, quan jo tenia 16 anys)
Pot ser m’he cansat de les paraules. Això no vol dir que no camini. Practico zazen: shikantaza, mushotoku. Sovint hi ha plena consciència, hi ha rendició, no hi ha egoisme, no hi ha separació. La setmana entrant farà 2 anys que vaig iniciar el Camí de Santiago i m’adono de com tot el Camí de Santiago cap en cada una de les meves passes, aquest matí, ara, aquí. No hi ha separació, ni en el temps ni en l’espai. Rés m’és aliè, rés m’és distant, no hi ha pèrdua ni guany.
I aquelles paraules que vaig escriure al meu diari fa molts, molts anys, quan era jovenet, segueixen sent rabiosament d’actualitat per a mi: “La vida és un experiment de Filosofia”.
(i dedico la última linia a l'Amàlia Tineo, la meva estimada professora de Filosofia, quan jo tenia 16 anys)
dimarts, 2 d’agost del 2016
dijous, 28 d’abril del 2016
dimarts, 19 d’abril del 2016
Una companya de la shanga m’ha preguntat: i tu perquè no t’ordenes?
Jo ja vaig fer els meus vots, fa molts anys.
Un monjo és un transmissor d’una tradició sagrada que s’ha preservat durant molts segles i l’ha de practicar i transmetre amb fidelitat a la seva essència i a la seva forma.
Cada u te el seu paper. Jo no puc ser monjo. Soc només un buscador a la frontera del Zen, que poc a poc va trobant que no hi ha frontera.
dissabte, 16 d’abril del 2016
divendres, 8 d’abril del 2016
dijous, 31 de març del 2016
dijous, 24 de març del 2016
Sol, al dojo, faig zazen damunt d'un banquet.
Avui l'encens té la fragància del naufragi.
Recordo quan vaig arribar, fa 9 anys,
quan tan el dojo com jo estàvem en flor.
Impermanència!
Ara tot va caient:
el sexe, la vida, les relacions personals, el treball científic …
cada dia més vell, m'adono com he estat aferrat a tot.
Ara tot cau, menys l'ego, que es fa cada cop més petitet,
però enquistat.
Fins i tot el zazen em cau:
no puc fer la postura a causa d'una lesió al genoll.
Haig de fer zazen en un banquet,
i m'adono que fins i tot a la postura estava aferrat.
Cada cop més despullat de tot,
menys de l’egoisme,
em disposo a iniciar la Setmana Santa.
I faig zazen damunt d'un banquet,
sol, al dojo.
dimarts, 5 de gener del 2016
diumenge, 27 de desembre del 2015
Quan la vida i la mort es miren cara a cara, aquests son els
moments suprems. Quan el problema de la vida i de la mort, com deien els
antics mestres zen, apareix amb nitidesa i podem veure-hi clar.
Aquests son aquells moments, pels quals val la pena viure o
morir.
(Això és molt bonic, i sona molt bé, i de vegades ho sento així. Però sé molt bé que només hi ha un únic moment suprem: ARA. Passi el què passi, encara que em senti totalment ofuscat per l'egoïsme. Ara és el moment suprem)
(Això és molt bonic, i sona molt bé, i de vegades ho sento així. Però sé molt bé que només hi ha un únic moment suprem: ARA. Passi el què passi, encara que em senti totalment ofuscat per l'egoïsme. Ara és el moment suprem)
No abandones a nadie, ni te abandones a ti
Cuando abandonamos a alguien, nos estamos abandonando al mismo tiempo a nosotros mismos. Esta advertencia procede de las enseñanzas jong del budismo tibetano que nos anima a ser persistentes, a tener fe y a seguir adelante con firmeza por mas cambios que haya. No significa no poner fin nunca a una relación, sino no desentendernos de nadie ni rechazarlo en nuestro corazón. También significa no desentenderte de ti mismo ni rechazarte.
Piensa en alguien de quien te hayas desentendido. ¿Qué impresión te produce haberlo hecho? Acuérdate de la advertencia y deja de hacerlo. Comprende que esta persona lo contiene todo, al igual que tú. Todos somos capaces de crecer, amar y ser bondadosos. No la abandones, descubre qué es lo más adecuado para ella y sus mejores cualidades. Hazlo también contigo.
Piensa en alguien de quien te hayas desentendido. ¿Qué impresión te produce haberlo hecho? Acuérdate de la advertencia y deja de hacerlo. Comprende que esta persona lo contiene todo, al igual que tú. Todos somos capaces de crecer, amar y ser bondadosos. No la abandones, descubre qué es lo más adecuado para ella y sus mejores cualidades. Hazlo también contigo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




