Em pensàva que els pèssols estarien glaçats i me'ls he trobat florits!

Des del més fons del pou
he entrevist  un feble raig de llum, 
i el meu cor l’ha seguit fins a la Fon. 

Bon any 2018

Aquest final de 2017 he mort. Potser el dolor de tantes i tantes persones, que és el meu, m’ha matat. He emmalaltit d’angoixa. Ara, tot just al tombar l’any, el 2018, començo a entreveure una nova llum.  I amb força renovada, Allò que sóc, torna a fer-se Present. 

Avui celebrem la il·luminació del Buda Shakyamuni. 

 

En honor de tots els budes passats, presents i futurs. 

El temps que estem vivint, amb l'agressió vergonyosa i covarda de l'Estat Espanyol contra les institucions catalanes i el nostre Govern democràticament elegit, és potser la interpelació més gran de la meva vida a la meva pràctica budista i al meu equilibri mental i emocional. Experimento un munt emocions molt fortes que sovint em dominen. Indignació i fàstic, sentiment d'impotència i indefensió, frustració, angoixa i ansietat, por, ràbia, odi i molta tristesa. 

Experimento una forta polarització a favor d'una de les parts en conflicte, que em crea separabilitat, impossibilitat de viure la Unitat. M'identifico amb el sentit de la justicia i això m'impedeix acceptar la Realitat tal com és. Però la justicia és un concepte humà, l'Univers no coneix la justicia, excepte en la ment humana. Hi ha moltes injusticies per tot el mon, algunes molt més greus que les que afecten  ara mateix el meu pais. N'hi ha hagut i n'hi haurà. Si el meu cos és l'Univers sencer, totes les injusticies són meves, les pateixo totes, les causo totes. Perquè aquesta m'hauria d'afectar tant? 

Però haig de viure amb això, que no vol dir que no hagi de lluitar a favor de la justicia amb totes les meves possibilitats. Però això és el que m'ha tocat viure. I no puc deixar d'estimar aquest Univers que m'ho ha donat tot, encara que em sembli injust. Aquest Univers que sóc jo mateix. Intento aprendre la lliçó, però em costa tant ...

https://www.youtube.com/watch?v=KylMqxLzNGo

PAU

No hi ha camí cap a la Pau. La Pau és el camí.  











https://www.youtube.com/watch?v=CUH2OhVL41Q&t=10s

ZAZEN

Com m'està ajudant durant aquests dies ! 

Ho havia  llegit, m'ho havien dit, ho sospitava (tenia fé).

Però, com mai, ho estic experimentant! 

(I això no vol dir que no lluiti  per allò que crec just. "A Dios rogando, y con el mazo dando")

El que li va passar a aquest home o a aquesta dona, m’hagués perfectament pogut passar a mi. O em pot passar els propers dies. 

Policies armats amb porres, bales de goma i pistoles (que obviament no varen fer servir, però les porten) 
 contra ciutadans pacífics només 
armats amb raons i amb il·lusió. 

La por i la incertesa em creen una gran preocupació, ansietat i angoixa. Practico zazen tant com puc. En aquests moments més que mai. Només zazen em permet deixar anar tot això i entrar en aquell espai de pau, llum i amor a on no hi ha separació. 

 





 
 














I aquesta tarda, miracle, he pogut treballar! He treballat en la redacció d’un article sobre el delta de l’Ebre. I em concentrava i em sentia inspirat, gaudia fent-ho. Que bé m’ha fet aquest article! En aquests dies, una mena de miracle.  

L'actual conflicte entre Espanya i Catalunya m'està posant un dels reptes més grans de la meva vida.  Combinar la indignació amb la serenitat. Combinar la lluita ferma amb l'absència d'odi. La determinació  en l’acció amb el desaferrament dels resultats de l’acció. Mantenir l’atenció plena i la pau. Com es pot mantenir la pau interior en aquesta situació? 

M‘adono que aquesta situació tan desagradable és meva, m'ha tocat viure-la, no la rebutjo i l’abraço,  i procuro donar tot allò que puc de mi mateix. Lluitar per la justicia, sense odi pels meus adversaris. Atenció plena i acceptació.  Zazen.

Si tu espíritu es tan abierto y ancho como lo son el cielo y la tierra juntos, 
te reconocerás por todas partes, 
y en todas partes estarás sin nada de ti, 
con abnegación.

Nit d'amor, a on tots els amors son un.
Ja fa estona que l'egoïsme
-- la il·lusió de la separació -- ha caigut.
Nit d'amor, perfumada per la màgia del sexe.
Embarcat en un viatge sublim fora del temps,
allà on tan sols tu i jo sabem,
i tanmateix, tossudament voldria
que aquesta nit no passés mai.

Llegint a Kodo Sawaki les paraules són com pinzellades, com cops de cisell, que van perfilant una veritat innombrable. En una direcció, en una altre, amb referència a una cosa, a una altre.  Poc a poc, va apareixent una silueta, una imatge, alguna cosa. Tot el meu cos diu: és Això! I sents que no hi ha cap possibilitat d’error. 

 



Esto es importante:

Si buscas la verdad, basta con llegar al fondo de una cosa; todo lo demás está de sobra.


No m`és pas aliè. Fa molts anys, crec que abans de començar a meditar, vaig escriure una frase semblant.