Quan facis zazen, que no hi hagi separació entre tu i el teu zazen.

Entrar al Paradís és, senzillament, adonar-se que sempre estàs al Paradís.

'Feliços els pobres en l'esperit: Déu els dóna el seu Regne'.

Arribar a ser tan pobre que el sol fet d'existir et sembli extraordinari.

12/12/2007

Hi ha moltes coses per denunciar en aquest món, i com a individuo, no puc deixar de posicionar-me a favor de la justicia. Però aquest blog no és per denunciar, sinó per compartir la pràctica de la indagació espiritual i per cantar la grandesa de la Divinitat. Avui, però, no puc deixar de transmetre que ahir vaig ser testimoni d'una altre agressió de la jerarquia de l'Esglèsia Catòlica contra aquells que estimen al Crist. Hi ha tantes i tantes coses per denunciar -- moltes en mi mateix -- que no acabaria mai. Però avui pateixo i em sento solidari amb els meus germans de Sant Salvador de Bellver.

Sóc Jo, quedat aquí, no te’n vagis més....

Puc realment arribar a estimar als meus enemics? Puc realment veure a tots els essers com a mi mateix? Puc realment abraçar a tots els essers? Puc realment abraçar la diversitat? Puc arribar a estimar a la meva mare? Puc arribar a ser carn de la teva carn?

Sesshin a Portabella.

La meditació arriba quan ja no s’espera rés.

Al tercer dia, després de viure la somnolència, el mal a les cames i a l’esquena, la frustració, l’enyorança de moments ‘millors’ en la meditació, al tercer dia s’ha fet la pau. Ja no hi ha resistència, ja no hi ha lluita, ja no hi ha egoisme. Tan solament consciència, alegria, compassió ... I aquesta consciència diu ‘sóc Jo’, no te’n vagis més... I aquest ‘sóc Jo’ és llum, és una llum tèbia, dolça. I comparteixo amb el Toni el matí radiant. I comparteixo amb el Ramón la veritat de la il·lusió de l’ego.

La meva pràctica és molt simple. Si no ho fos no tindria la força que té. La meva pràctica és un camí directe de tornada a casa. El primer pas és rendir-me, abandonar tota lluita, tota expectativa i tot desig, entregar-me, acceptar la realitat tal com és, sigui quina sigui... El segon pas és donar-me conta del qui es dona conta i quedar-me aquí, en la pura consciència d’existir, sense ser allò o això, simplement ser.... Es poden fer els dos passos simultàniament. I convé arribar a fer-los simultàniament, entregar-se i fer-se conscient de la consciència. Amb la pràctica es converteix en un moviment molt simple de l’esperit. Es pot fer en qualsevol circumstància. El camí de tornada a casa està sempre obert, ara i aquí. Diu Ramana Maharshi que la Gràcia està sempre disponible. I així ho experimento.

No hi ha heretgia més gran que fer-te creure que tú estas separat de la Divinitat, que tú no ets Buda. Aquesta confusió és l'origen de tot egoisme i, tard o dora, porta, inexorablement, a la desesperació.

Teleman Concert d'Oboe en Re menor

De sobte aquest matí,
sense saber com ni de quina manera,
tot l'egoïsme ha caigut.

Miro el mar,
i tota la seva immensitat
cab en aquesta Conciència.

Miro els meus companys de viatge al tren,
i tota la seva diversitat
cab en aquesta Conciència.

Llegeixo l'article escrit per el meu colega,
i tota la grandiositat de la seva creació
cab en aquesta Conciència.

Surto del tren, pujo escales,
camino per els passadisos i
per les andanes plenes de gent,
vec a tothom amb ulls nous,
però jo no em moc d'Aquí.

I una gratitud immensa i inevitable,
plena de pobresa i alegria,
va pujant, fins a inundar-ho tot.

Sutra del Cor

Gate, Gate, Paragate, Parasamgate, Bodhi svaha.

Gone, Gone, Gone beyond, Gone completely beyond, Praise to awakening.

Transcendir, Transcendir, Anar més enllà, Anar més enllà del més enllà, Lloança al despertar.

Redescobrint Ramana Maharshi

Redescobreixo Ramana Maharshi. Practicàva l’observar els pensaments. Però Ell introdueix un matis molt important: buscar l’origen dels pensaments. Buscar el jo que pensa, més que no pas els pensaments. Aquest dies practico això molt sovint. I, efectivament, com Ell diu, no trobo aquest ego: ni rastre! No existeix, no té substància pròpia! És sorprenent! Aquest ego que dóna tants problemes, quan el busques, s’ha esfumat! Immòbil, em mantinc atent a l’origen dels pensaments, com un gat es manté immòbil, pendent del més mínim moviment del ratolí. I el ratolí no apareix mai! I en el seu lloc hi ha Quietud, Pau, Llum. L’egoisme s’afluixa, i l’experiència de la Unitat i la Comunió aflora i es manté llargues estones.

Invitació a la meditació

Durant l’historia han aparegut multitud de filosofies i religions que apunten cap a una millora de l’ésser humà i, en alguns casos, cap a un contacte amb la Divinitat. Totes elles, però, no son res més que formes de indicar i transmetre una experiència primordial. El que realment importa és aquesta experiència, les formes no tenen cap importància. I, no obstant, per aquestes formes, els éssers humans s’han enemistat i s’han matat, i encara s’enemisten i es maten.

Es hora, per tant, de reconèixer aquest fet, i d’un cop per tots venerar l’EXPERIENCIA en si, i tractar les formes com el que són: simples mitjans, indicadors, fruits d’un temps i d’una cultura, ensenyaments i doctrines al voltant d’algun filòsof o escola filosòfica o d’algun mestre espiritual.

I de quina EXPERIENCIA estic parlant? Com podria parlar de l’EXPERIENCIA? De fet, com molts ja sabeu, aquesta experiència no es pot explicar. Es com un lloc desconegut al final d’un camí. Però puc dir alguna cosa del camí. Amor és el camí, és a dir benevolència i donació de si mateix, empatia i perdó, intimitat amb tot l’Univers. Meditació és el camí, és a dir quietud de la ment i serenor. Desapego és el camí, desapego del jo, desapego de les idees, desapego dels plaers i de les penes, desapego de les persones i altres formes de vida, desapego del passat i del futur, desapego dels resultats de les nostres accions. Viure aquí i ara és el camí. Acceptació profunda de la Realitat, d’Allò que És, és el camí.

A tots aquells que teniu clar que la religió i la metafísica és una qüestió massa personal i fonamental a la vida per seguir els dictats d’uns ‘especialistes’, d’uns intermediaris entre la Divinitat i els humans, i creieu en l’investigació personal i lliure. A tots aquells que deixeu en darrera qualsevol dogma. A tots vosaltres us dono la benvinguda i us convido a compartir i meditar plegats. No vol dir que haguem de deixar la nostre pròpia filosofia o religió, si en tenim alguna. Simplement entendre que la nostre pròpia filosofia i religió son un medi, no un fi. El vertader fi és l’EXPERIENCIA. Si podem compartir aquests mínims ideològics podem encetar un camí plegats.

La segona vinguda del Crist

En la tradició cristiana es parla de la segona vinguda del Crist. Però la segona vinguda del Crist serà una explosió, ja no serà un sol individuo, com fa 2000 anys. Crist tornarà en el cor d'una multitud d'individuos i s'extendrà per tota la Terra. Jo crec que això ja està passant. Multitud d'humans en Comunió que seràn, cada un, Crist. I les esglèsies 'cristianes' quedaràn desbordades com el Judaisme ho va ser fa 2000 anys. Esperàven el Mesies dins de la seva ortodòxia, i Jesús els va desbordar. L'esglèsia Catòlica i les altres esglèsies deuen esperar la segona vinguda dintre del seu àmbit, però això no és així.

Petit poema del final

Ja no camino cap a la pau,
La Pau és cada pas.
Ja no cerco la il·luminació,
La Llum és cada moment.
Ja no vull arribar a estimar,
L’Amor és Ara.