Que el meu llenguatge i la meva pràctica es tenyeixin més i més de Budisme, no vol dir que deixi de ser cristià. Quan més budista més cristià, quan més cristià més budista. He trobat un camí que, tot i seguint fidelment el Budisme, porta més enllà de Budisme i Cristianisme. De fet, és un camí en que a cada passa no hi ha diferència entre Budisme i Cristianisme. Com pot ser això? Vine i ho veuràs.

Avui és el dia de la Il·luminació. Ara és el moment de la Il·luminació. Que esperes? Si no ho aconsegueixes ara, quan ho aconseguiràs?

De manera que rendeix-te totalment, i entrega’t en cos i ànima a l’instant present.

El mestre i el deixeble.

Si ja no hi ha jo i no hi ha tu, qui és el mestre i qui és el deixeble?

Buda vol dir 'despert'.

Aprendre el Camí de Buda, és aprendre sobre un mateix.
Aprendre sobre un mateix és oblidar-se d’un mateix.
Oblidar-se d’un mateix és percebre’t com les coses.
Realitzar això és deixar caure el cos i la ment pròpies i alienes.
Quan arribes a aquesta fase, et deslliures també de la il·luminació i la practiques contínuament sense pensar en ella.

En aquesta nit de Llum ...

En aquesta nit de Llum,
demana’m tot el que vulguis,
que si em queda alguna cosa,
ben segur que serà teva.

No importa qui siguis,
ni d’on vinguis.
Aprofita aquesta nit,
que avui no hi ha frontera.

Vine amb mi, avui
que tinc a les mans,
tot el que he viscut,
i sóc només una foguera.

En aquesta nit de Llum,
vine amb mi,
que el meu cor s’ha inflamat,
amb el foc de Sant Joan.

Si ja has descobert qui ets, no visquis ni un segon més de la teva vida d’esquena a aquesta Realitat.

Quina cosa tant gran és una mare!

I que gran, és també, convertir a una dona en mare.

Arribar o no arribar a la Il·luminació. Si ja has deixat l’egoisme i si ja hi ha il·luminats, que més t’importa que tu ho siguis o no?

Per això, abandonar tot egoisme ja és la Il·luminació.

El sentit del zazén

¿Qué es más importante: alcanzar la iluminación o alcanzar la iluminación antes de alcanzar la iluminación?
¿Ganar un millón de dólares o disfrutar la vida en el esfuerzo, poco a poco, aunque sea imposible ganar ese millón?
¿Tener éxito o encontrar algún sentido en el esfuerzo por lograr ese éxito?
El que no sabe la respuesta no será capaz de practicar el zazén, pero si la sabe, habrá encontrado el verdadero tesoro de la vida.

Hora punta al metro

9 del matí. Hora punta al metro.

Tu que et commous davant la bellesa d’una muntanya, d’un arbre, del mar, d’un gat, d’una flor. Tu que et meravelles davant la bellesa i la complexitat del Cosmos. Tu que tan t’intrigues per una platja que espontàniament desenvolupa una morfologia sorprenent a partir de milions de granets de sorra sense forma.

No et sembla extraordinari com aquests sistemes infinitament complexos, plens d’ordre i de desordre, d’equilibri i de desequilibri, aquests sistemes fets principalment d’aigua i, també, d’altres coses en proporcions més o menys ínfimes... no et sembla extraordinari com aquests sistemes que en diem ‘humans’ han proliferat?

La Terra ha trigat molts milions d’anys en produir això. I ara aquí estan, a milers, a les 9 del matí, al metro.

No et sembla extraordinari?

Dar es no apegarse.
Dicho simplemente, no apegarse a nada es dar.

Josep, jo no sé si més enllà d’aquestes cendres queda ara alguna cosa de la teva individualitat,
Però el que si sé és que la meva vida, ara i aquí, seria molt diferent, si tu no haguessis existit.
No tinc cap dubte, per tant, de que segueixes vivint en mi.

Jesús de Natzaret, jo no sé si queda ara alguna cosa de la teva individualitat,
Però el que si sé és que la meva vida, ara i aquí, seria molt diferent, si tu no haguessis existit.
No tinc cap dubte, per tant, de que segueixes vivint en mi.

En mi i en tots aquells que vulguin obrir-se al teu evangeli,
No aquella caricatura rància que ens volen vendre les esglesies,
Sinó la bona nova per la qual el Teu Cor i el meu es desviuen.

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Quan marxa la por, l'amor apareix, inevitablement, de forma natural, sense fer cap esforç.