Ramana Maharshi

No hi ha cap dubte que l’instant present és etern.
O és que alguna cosa ha passat mai en el passat o en el futur?
Es evident. Però jo tot just m'en acabo d'adonar.

Gràcies! perquè m'has donat el do de la gratitud.

Sesshin a la Garrotxa: caçar ocells abans que aixequin el vol

Buscar aquell lloc a on neixen els pensaments,
i quedar-me quiet allà, a l’aguait.
I just quan s’inicia un pensament,
caçar-lo i desactivar-lo,
abans que aixequi el vol.

'Estima als teus enemics ...'

Abraçar, abraçar, abraçar...
Obrir-me i abraçar-ho tot i a tothom.

I tot allò que s'ha anat perdent, pel camí,
poc a poc torna.
I tot es troba de nou, al final del camí.

Dia del pare, he rebut el regal més gran !!

De noche iremos,
de noche,
que para encontrar la Fuente,
sólo la sed nos alumbra.

Imaginem que me’n vaig a dormir i durant la nit pateixo un accident cerebral i tinc un atac d’amnèsia. L’endemà pel mati em llevo i no recordo rés del meu passat, ni recent ni llunyà. Llavors, quan em llevo, segueixo sent jo ? I sinó, qui sóc?

Que m’obrin la porta no depèn de mi.
El que si depèn de mi,
és seure davant de la porta,
amb paciència.

Amb el temps t’adones que no hi ha porta.

Qui sóc jo?

'JO' (el subjecte) sóc previ a tot coneixement.

Llavors, com em puc conèixer?

Sant Salvador

El Pare és l’energia impersonal, causa i motor de tot. L’Univers és el Fill. Segurament per atzar, sense propòsit, perquè el Pare no té propòsit, ni consciència, ni amor, s’ha originat la vida. I aquesta vida ha desenvolupat la consciència. I aquesta Consciència, que és Fill, ha conegut al Pare i ha estimat al Pare. I aquest Fill, que coneix i estima al Pare, és Esperit Sant. I així es tanca el cercle. Es per l’Esperit Sant que el Pare és Amor i Consciència, no pas per Ell mateix. Es per el Fill, la seva creació inconscient, que el Pare esdevé Consciència. Res existeix sense el Pare, però el Pare per si sol no seria Déu. El Pare, el Fill i l’Esperit Sant es necessiten mútuament. Són, per tant, U.

Una interpretació bonica, però tan sols una interpretació. I què és la Realitat? La Consciència, tal com ensenya la doctrina advaita? O la consciència és un producte de la biologia, tal com suggereix la ciència?

Però perquè haig de respondre? El Zen no respon ni busca interpretacions intel·lectuals. Hi ha moltes interpretacions, moltes cosmogonies diferents, moltes filosofies, moltes teologies. No és pas això el que busco. La Veritat és molt simple, més planera, més íntima que tot això. La Veritat Suprema està més enllà de totes les interpretacions conceptuals. Acullo qualsevol interpretació si m’ajuda a acostar-me a la Veritat. Però la Veritat Suprema només es pot viure, no es pot expressar conceptualment. I quina és? Medita, i en el Silenci ho descobriràs.

A mi em serveix la imatge del got ple d’aigua de mar. Si veig només que sóc el got, ple d’aigua, això és egoisme. Si m’adono que sóc essencialment aigua de l’Oceà infinit, continguda en un got, això és alliberament. I la realitat és que sóc el got i sóc l’Oceà. Però això, novament, és tan sols una interpretació. La Veritat és el Misteri, Aquí i Ara, el Tao.

Qui m'estima, farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure amb ell.

Com a humans que som,
l’esperit de lluita és essencial,
i és aquest mateix esperit
que ens porta a buscar la Via.

I quan seguim la Via
ens adonem que arribar no és rés més
que transcendir l’esperit de lluita .....

zazen

El que trenca el silenci de zazen és l’impuls ‘d’agafar’.

Per això practicar zazen és deixar anar, un i mil cops,
deixar-se caure en el buit,
somriure al no-res,
mirant-lo cara a cara, sense por.

Per això zazen és la pràctica essencial,
que permet anar més enllà de
l’impuls ‘d’agafar’.

Sesshin a la Garrotxa

Efectivament, és cert que rés es perd,
perquè Tot està Aquí,
Ara.