Bakti

Quan m’entrego i em rendeixo davant Teu,
ja sé que davant meu,
molt probablement
no hi ha ningú.

Però alguna cosa a l’Univers ressona ...
Jo no sé què és,
però si sé que totes i cada una de les meves cèl·lules,
entren en ressonància i s’inflamen.

Si en aquest incendi, el tu i el jo desapareixen,
llavors, què importa que no hi hagi ningú?

Avui, ara, és com si tot acabés i tot comencés de nou. El meu veler i jo estem fondejats a Cala Castell, al nord de Palamós. Es l’hora baixa, el sol va a la posta. Els meus antics dimonis ja han vingut. Ara, a poc a poc, els meus àngels antics van venint, també. Tots ens reunim aquí, a tots els abraço, sota aquest cel d’un blau tan intens, a la bora d’aquesta pineda – cigarres incloses -, al vaivé de l’onatge de fons que ha anat minvant. Tot és nou, i tot és antic. La mar va adoptant un to daurat, de les penyes i el sol. No voldria pas que aquest capvespre i la nit que s’acosta fugissin. Però jo ja sé el secret perquè no fugin. L’hora màgica s’acosta. De fet, ja fa hores que és l’hora màgica a bord d’aquest veler, a Cala Castell.

La meva mare és la Terra, el meu pare el Sol.
De la Terra em ve el cos,
del Sol l’energia que em fa viure.
Però en realitat vinc del Tao.
Sense Això, res seria el que és

Escolto la música que li agradava a la meva mare
i em moro d’enyorament.
Malgrat tot ella és aquí,
en aquest mateix sentir,
que és el meu i es el seu.

Però em moro d’enyorament.

En aquest moment de Llum,
en que l’egoisme s’ha dissipat,
venero amb agraïment,
un i mil cops,
tots els savis, sants i budes
que m’han precedit
en el camí de la Veritat.
No és pas per a mi que segueixo la Via,
sinó per ells, perquè no es perdi el fruit
de tanta llum i tanta grandesa d’esperit.
Com podria gosar defraudar-los?
Donaria la vida sencera per una
sola engruna de la utopia del Mestre.

Agitació mental, egoisme.

Després de tants anys,
creia que havia obtingut alguna cosa.
Ara, assegut en zazén,
m’adono que no tinc rés.
Torno al començament.

Ramana Maharshi

No hi ha cap dubte que l’instant present és etern.
O és que alguna cosa ha passat mai en el passat o en el futur?
Es evident. Però jo tot just m'en acabo d'adonar.

Gràcies! perquè m'has donat el do de la gratitud.

Sesshin a la Garrotxa: caçar ocells abans que aixequin el vol

Buscar aquell lloc a on neixen els pensaments,
i quedar-me quiet allà, a l’aguait.
I just quan s’inicia un pensament,
caçar-lo i desactivar-lo,
abans que aixequi el vol.

'Estima als teus enemics ...'

Abraçar, abraçar, abraçar...
Obrir-me i abraçar-ho tot i a tothom.

I tot allò que s'ha anat perdent, pel camí,
poc a poc torna.
I tot es troba de nou, al final del camí.

Dia del pare, he rebut el regal més gran !!

De noche iremos,
de noche,
que para encontrar la Fuente,
sólo la sed nos alumbra.

Imaginem que me’n vaig a dormir i durant la nit pateixo un accident cerebral i tinc un atac d’amnèsia. L’endemà pel mati em llevo i no recordo rés del meu passat, ni recent ni llunyà. Llavors, quan em llevo, segueixo sent jo ? I sinó, qui sóc?

Que m’obrin la porta no depèn de mi.
El que si depèn de mi,
és seure davant de la porta,
amb paciència.

Amb el temps t’adones que no hi ha porta.