Josep Riu, Joan Cassany, …..

Quants m’han estimat en el passat,
sense que jo els hi prestés cap atenció.
Quant de bé hagués pogut fer i no he fet.
Quina càrrega tan feixuga!

Però la meva il·luminació ARA
és el patrimoni inevitable
de tots aquells que, inadvertidament, abnegadament
m’han estimat.

Per la roda de la vida,
jo sóc ells,
i com ells, tracto ARA d’estimar,
en silenci.

'Busca la associació amb els savis’.

Però hi ha una altre via:
renunciar a la pròpia il·luminació
i donar-se als que neden en la ignorància.

No és aquesta la via del bodissatva?

Em diuen que Jesús no va existir com a personatge històric

Cada dia en el zazen,
shikantaza, mushotoku,
Jesús es fa Present.
Em rendeixo i em dono,
tot jo,
i Ell és Aquí.

Ara em diuen que Jesús no va existir com a personatge històric.

I què?
Si és una llegenda, no s’inflama el meu cor quan l’escolto?
Aquesta filosofia de l’amor, el perdo i la pau, no és la meva filosofia?
No han existit Sant Francesc d’Asis, Ramana Maharshi, Santa Teresa, Dogen, Meister Eckhart?
No ha existit tota una munió de savis, sants i budes?
Tot aquell que ha realitzat la Veritat és Ell,
Ell és tot aquell que ha realitzat la Veritat.

En el buit del zazen, tot és possible.
En el buit del zazen, Tot és Aquí.
Tots i cada un dels budes, savis i sants
caben en aquest buit.

I llavors, no tinc cap dubte que Ell es Aquí.

Ahir va ser el dia més important de la meva vida,
però no me'n vaig adonar.
Avui és el dia més important de la meva vida,
i avui me'n adono ...

I segueix, i segueix, i segueix ...
Quan torno a mirar,
Ell segueix estant Aquí.

mushotoku

Durant mesos he caminat en silenci,
per el desert del meu zazen.
Shikantaza, mushotoku.
Ara em trobo reposant
en l’oceà immens
de l’Amor que em té Jesús.
En el bell mig de la pràctica budista,
en el bell mig de la filosofia budista,
Jesús se’m fa Present.
Més lluminós que mai,
Més íntim que mai,
Més explosiu que mai.

Ara em poso a preparar la meva classe de Mecànica.

Sesshin a la Gendronnière

Quan era jove practicava el Cristianisme. Malgrat que em parlaven en un llenguatge estranger, ja veia que allà hi havia una gran Veritat. Després he conegut i practicat el Budisme. La mateixa Veritat, però amb el meu propi llenguatge!

Bakti

Quan m’entrego i em rendeixo davant Teu,
ja sé que davant meu,
molt probablement
no hi ha ningú.

Però alguna cosa a l’Univers ressona ...
Jo no sé què és,
però si sé que totes i cada una de les meves cèl·lules,
entren en ressonància i s’inflamen.

Si en aquest incendi, el tu i el jo desapareixen,
llavors, què importa que no hi hagi ningú?

Avui, ara, és com si tot acabés i tot comencés de nou. El meu veler i jo estem fondejats a Cala Castell, al nord de Palamós. Es l’hora baixa, el sol va a la posta. Els meus antics dimonis ja han vingut. Ara, a poc a poc, els meus àngels antics van venint, també. Tots ens reunim aquí, a tots els abraço, sota aquest cel d’un blau tan intens, a la bora d’aquesta pineda – cigarres incloses -, al vaivé de l’onatge de fons que ha anat minvant. Tot és nou, i tot és antic. La mar va adoptant un to daurat, de les penyes i el sol. No voldria pas que aquest capvespre i la nit que s’acosta fugissin. Però jo ja sé el secret perquè no fugin. L’hora màgica s’acosta. De fet, ja fa hores que és l’hora màgica a bord d’aquest veler, a Cala Castell.

La meva mare és la Terra, el meu pare el Sol.
De la Terra em ve el cos,
del Sol l’energia que em fa viure.
Però en realitat vinc del Tao.
Sense Això, res seria el que és

Escolto la música que li agradava a la meva mare
i em moro d’enyorament.
Malgrat tot ella és aquí,
en aquest mateix sentir,
que és el meu i es el seu.

Però em moro d’enyorament.

En aquest moment de Llum,
en que l’egoisme s’ha dissipat,
venero amb agraïment,
un i mil cops,
tots els savis, sants i budes
que m’han precedit
en el camí de la Veritat.
No és pas per a mi que segueixo la Via,
sinó per ells, perquè no es perdi el fruit
de tanta llum i tanta grandesa d’esperit.
Com podria gosar defraudar-los?
Donaria la vida sencera per una
sola engruna de la utopia del Mestre.

Agitació mental, egoisme.

Després de tants anys,
creia que havia obtingut alguna cosa.
Ara, assegut en zazén,
m’adono que no tinc rés.
Torno al començament.

Ramana Maharshi

No hi ha cap dubte que l’instant present és etern.
O és que alguna cosa ha passat mai en el passat o en el futur?
Es evident. Però jo tot just m'en acabo d'adonar.