Per fi ha plogut!
Aquest matí, la Primavera esclata per tot arreu.
Però en el teu lloc només hi havia una soca seca.
I t’he trobat a faltar.
He trobat a faltar els teus rebrotets verds,
que m'acompanyaven, cada primavera, durant tants anys.
Per un moment he sentit la punxada punyent de l’absència.

Però aquesta soca ets tu.
Tu ets aquesta soca que ja no rebrotarà mai més,
i també tots i cada un dels esclats de Primavera.

La madurez es el arte de vivir en paz con lo que no se puede cambiar.

Us heu adonat de lo extremadament limitada que és la nostre percepció de la realitat?

Aquesta és la (bé un aspecte de) realitat del nostre planeta. I en seriem totalment inconcients si no fos pels mitjans tècnics moderns. Una imatge totalment aliena als humans de fa uns pocs secles. I no obstant, aquest és un aspecte essencial del nostre planeta. Que parcial i subjectiva és la nostre imatge de la realitat! La Realitat esta sempre per descubrir.

Perquè t'han tallat? (2)

I pensant-t'ho bé, cada dia tallem milers d'arbres arreu del mon. Cada dia "tallem" millions d'animals, arreu del mon. Cada dia "tallem" mils de vides humanes arreu del mon, en conflictes, o per una mala distribució dels recursos.

Llavors, perquè preocupar-me per un sol arbre?

És que en un sol gra de sorra hi ha Tot l'Univers. En aquest arbre particular hi ha tota la Vida. I en aquest petit gest, Tota la Compassió.

Perquè t’han tallat?

Durant molts anys, cada matí al sortir del metro, just a la cantonada del Palau Reial em deies, bon dia! Erets l’arbre més gran i majestuós d’aquest carrer. Cada any els teus brotets incipients m’avisaven de l’arribada de la primavera. I després les teves branques despullades, retallades contra el cel blau esmolat em parlaven de l’hivern, que tan ens agrada. Cada matí, durant tants anys.

Fa una setmana, un matí lluminós, et vaig veure tan bonic que, per primer cop, et vaig fer una foto amb el mòbil (aquí al costat, però com foto de mòbil no fa gaire honor a la teva bellesa, ni a la llum d’aquell matí, però no tenia rés més per fer fotos).

Ahir vaig sortir del metro i vaig notar un buit estrany. Primer no sabia què era. Després, atònit vaig adonar-me: hòstia, no hi erets!!! T’havien tallat!!! Em vaig acostar a la soca, sorprès, indignat, entristit i vaig tocar-la. Miquetes de serradures se’m varen adherir a la meva ma. Al costat hi havia una placa. Ara sé el teu nom: “Om de Siberia” (olmo de Siberia). Quin nom tan bonic! la paraula sagrada “Om”. Et dic el meu nom, perquè també el sàpigues: “Humà d’Europa mediterrània”.

Perquè t’han tallat? Estaves malalt? Erets massa vell? Erets un perill per la seguretat del Palau Reial?

Com a científic, em guardaré prou de dir (i pensar) que la setmana passada et vares voler acomiadar de mi amb aquesta foto, que volies deixar-me un record teu. De fet, però, no sé què pensar. Crec que en aquest cas és millor no pensar rés. Viure, simplement, la pena perquè t’han tallat. I el goig immens de la intimitat, que segueix existint, entre tu i jo.

sesshin al Lluçanès

Cansat de sofriment,
cara a cara miro la meva neura.
Tallar l'arbre per l'arrel!
I la LLum, aquella vella amiga,
torna i s'instala.

Crec que el secret és quedar-se tan buit,
que el sol fet d'existir t'ompli de goig.

Aquest matí lluminós,
tot l'egoisme ha caigut.
Quan camino torno a veure el terra.

Tristesa

He estat uns dies retirat en una cova i torno amb les mans molt buides. Només aquest petit haiku:

Per la porta petita,
sence fer soroll,
he entrat.

gassho a una banda, gassho a l'altre

Al dojo m’han ensenyat a fer gassho a la paret, gassho a la sala, just abans d’iniciar el zazen. Així m’harmonitzo amb la paret, m’harmonitzo amb la sala, harmonitzo la paret i la sala. Harmonitzo interior i exterior, jo i els altres. Estimo als altres com a mi mateix. Deixo que zazen es faci sobre la no-dualitat.

A casa és diferent. Faig gassho al petit altar, gassho a la llibreria que tinc darrera. Però és el mateix: fer zazen sobre la no dualitat. Harmonitzar l’altar i la llibreria, el cor i la ment, síntesi i anàlisi, intuició i raó, sentiment místic i visió científica. Més enllà de tota dualitat.

Caminant pel bosc, tot d'una m'adono que tot el Montseny cap en mi.
Si ara no hi ha separació, com és que després apareix?
Comença un any nou. Ja no tinc temps per perdre.

Vull acabar l'any amb aquesta cançó que m'impressiona molt, Txoria Txori. És un cant a la llibertat, simple i extraodinari, ple de força i tendresa alhora. Crec que la vaig sentir per primer cop a una sesshin a Egino, i em va impactar molt. Dedicada a la meva amiga Ane amb les seves arrels basques, que me la va fer redescobrir. Dedicada a tots els germans i germanes bascos, i a totes les nacions ibèriques. Perquè visquem en pau, llibertat i respecte mutu. Aquesta entrada és en català, euskera i castellano (subtitols del video). Algú podria traduir la lletra al galego i al portuguès?

Per tots i totes els que visiteu aquest blog, en encarar l'any 2012, demano tot allò que demano per a mi mateix. Que és molt i és rés!

Rebeu una abraçada molt forta!!!