Deu ser la ressaca de la sesshin. O les meves estimades gallines. 

Però aquest matí  experimento una profunda sensació d’estar a l’altre riba. Absència total de separació.

Sesshin a Lluçà

La sesshin, molt bé. Però al tornar, m'he trobat que han matat a les gallines que vivien a casa.

Un petit record.

Però elles m'han deixat el seu ùltim gran regal. GASSHO.

Impermanència. La vida és molt dura.

I a més, ara que hem superat els dos càncers de pit, el càncer segueix assetjant. Ara és el pulmò, amb metàstesi al cervell. Pinta molt malament.

I pateixo també pel meu pais.  Les relacions amb l'Estat Espanyol es tensen cada cop més. I cada cop rebem més amenaçes i insults i incomprenssió.

Però com tots sabem, la vida és així. També hi ha joia. La sesshin ha estat realment lluminosa. Tan lluminosa com aquesta tarda esmolada per la Tramuntana i tenyida pels colors de la tardor als boscos, mentre tornàva del Lluçanès.   La joia d'haver compartit la sesshin amb el Roland Rech i amb tota la shanga extraòrdinaria. I la joia per haver obert el meu esperit. I aquesta lluna, quasi plena, que s'alça davant meu. M'emporto moltes coses de la sesshin. Poso aqui només una petita mostra: "El ego no pot deixar anar l'ego. Seria un peix que es mossega la cúa. Només zazen permet anar més enllà ...".

I, també,  la joia perquè, definitivament, crec que m'he alliberat d'un aferrament important.  

Quan facis zazen,
no en deixis gens per demà.
Esgota'l tot ara.  

(M'agradaria dir de on he tret aquestes paraules, però les normes del blog no m'ho permeten. Clar que ho podeu adivinar ...)

Quan tot jo sigui zen,

no caldrà que parli de zen.

Però hi ha un problema:

aquest dia no pot arribar mai,

perquè és avui

Una sola cosa és necessaria: mantenir-me aprop. No crear distància.

I a sobre s'ha possat a ploure!!

Beneïda pluja, després de mesos de sequera. Els boscos respiren.

Nova carrera: 'Enginyeria Física'. Nova assignatura: 'Física de Fluids'.

Després de tants anys d'intentar ensenyar alguna cosa, ara fa uns mesos que estic en l'aventura de preparar aquesta nova assignatura, que començaré a impartir d'aqui unes setmanes. Aquest matí, gaudeixo amb algunes aplicacions de les equacions de Navier-Stokes (la segona llei de Newton aplicada al moviment dels fluids). Les mítiques equacions de Navier-Stokes .... De cop m'adono del que signifiquen. Gassho.

I no puc fer rés més que obrir aquest blog i possar novament la música de la peli Amélie, aquest fragment extraordinari (La noyée).




I amb la música la meva ànima aixeca el vol. Les equacions ballen al so de la mùsica mentre jo m'enborratxo de vida. Veig que l'egoisme de les ùltimes setmanes s'ha dissipat i ja no hi ha aferrament, cada cop em sento més lliure, més ingràvit.

I ara seguim amb les equacions, que toca veure com el moviment brusc d'una paret en contacte amb un fluid, es transmet paulatinament al fluid.

En el Zen no hay nada a que agarrarse. Salvo al dojo. 

Una llarga temporada de pràctica molt irregular. Dies difícils, de treball intens (tot estant de vacances). Avui he tornat al dojo, després de força temps. La shanga. Extraòrdinari!!

Certament la pràctica és una mena de centre que vertebra la meva vida.

2007-2012

Avui fa exactament 5 anys que vaig iniciar aquest blog. Feia uns 8 mesos que practicava al dojo de Mataró. Vivia un moment molt especial, de llum i plenitut, i sentia molta necessitat de compartir i transmetre. Vaig pensar en fer una pàgina web i no sabia com fer-ho. Llavors l'Albert i la Imma em varen aconsellar de fer un blog. Un blog, que és això? M'ho varen explicar i em varen ajudar. I aqui està: 5 anys! Estic profondament agrait, a ells i a tots els que m'heu acompanyat durant aquests anys!

GASSHO.

Us recomano vivament aquest llibre, en forma d'articles escrits per varios investigadors a on presenten diversos estudis científics sobre el fenòmen espiritual des d'un punt de vista psicològic, biològic, mèdic, etc. Molt interessant!

Ep!, vaig llegint aquest llibre i he trobat algun article que no m'agrada molt perquè el trobo molt especulatiu i poc científic. Si algú de vosaltres el llegeix, ja veureu.

No dejaremos de explorar

y el final de nuestra exploración

será llegar al punto del que partimos

y conocer el lugar por primera vez.

Avui, en aquest moment, em sento com aquesta mùsica. Suposo que ja la coneixia -- crec que he vist la peli -- però avui sona totalment nova. L'he trobat mirant pel blog Estrella Favorable, una entrada del 19 de juliol (data màgica), que us recomano (http://estrellafavorable.blogspot.com.es/2012/07/bach-y-gould.html). Gràcies Glòria!

Poc a poc, vaig superant l'aferrament.
L'egoisme va caient,
i la meva ànima aixeca el vol.

Earth amazing sights