Allò que persegueix qualsevol pràctica espiritual és un nucli absolutament intangible, però que a la vegada és polièdric amb moltes cares, molts aspectes. De vegades, una sola cara viscuda a fons ens porta Allà. Estic convençut que aquesta que proposa Juan Mateo Online n'és una ...

http://juanmateo-online.com/el-corazon/

Quan em miro, sovint em descobreixo fugint.

Quan em paro, però, 

quan miro de front, 

sense por, sense engany, serenament,

hi hagi el que hi hagi,

llavors percebo un Centre. 

 

La meva pràctica és molt simple: Presència i Rendició. Si no fos simple no tindria la força que té. 

Presència significa atenció plena en el moment present. 

Rendició significa acceptar Allò que És i abandonar-ho tot en mans de la Divinitat, el Tao, el Dharma. Abandonar tota lluita (internament, a un nivell profund) i acceptar incondicionalment la Seva voluntat. 

La Presència me l’ensenya el Budisme. La Rendició me l’ensenya la Mística: Cristianisme, Batki Ioga, Taoisme . Tan una com l’altre, també m'arriven per l’Advaita Vedanta.

Mantenir sempre la ment en la Presència i el cor en la Rendició, que és Amor i Compassió.  Si me’n vaig d’Aquí, tornar tan aviat me’n adono. Sempre.

Camí de Santiago 2014

El dissabte dia 20 a les 11:15, un dia abans del previst, vaig arribar a Santiago de Compostela, després de caminar uns 750 km en 28 dies. Durant el Camí vaig conèixer molts amics i amigues, però vaig arribar sol. 

La catedral estava en obres. Malgrat això vaig poder entrar per la porta principal i vaig fer gassho al Sant. Després vaig buscar un raconet per fer zazen. Pels costats hi havia molts confessionaris, la majoria buits, i no era fàcil trobar un lloc adient. Se’m va acostar un guarda i em va dir que amb la meva motxilla tan grossa no 
podia estar a dintre la catedral i em va fer fora. Vaig sortir i em vaig instal·lar a una porta lateral. Allà vaig deixar la motxilla, em vaig treure les botes i vaig fer zazen damunt del zafu fins que les campanes de la catedral, com sempre molt solemnement, varen tocar les dotze. 

De jovenet vaig ser un gran admirador de Sant Francesc d'Asis. De més gran em va semblar un dia que Sant Francesc havia desaperegut de la meva vida. A on és Sant Francesc? Emocionat em vaig adonar que no el trovaba fora perquè estava en el meu cor. No el trovaba perquè me'l havia menjat! En aquest alberg, dedicat a Sant Francesc, a Tosantos (Castella), vaig dormir amb ell, a la seva capella. 

Els pelegrins van a buscar la Compostela com a certificat de que han fet el Cami. Quan vaig arribar hi havia molta cua i vaig pensar que hi aniria per la tarda o diumenge. Poc a poc vaig anar reflexionant i vaig acabar decidint que NO aniria a buscar la Compostela. Em va sortir així i em costa expressar el perquè. Però potser podria dir: si cada pas del Camí és tan important com arribar,  si peregrinar a Santiago és el mateix que peregrinar a Girona, si em molesta que l’Església Catòlica vulgui monopolitzar a Jesucrist i a Santiago, quin valor pot tenir per a mi un document de l’Església certificant que he fet el Camí?  Cap. 

Per la resta, hagués volgut escriure al blog i penjar fotos durant el viatge. Però no he tingut temps per fer-ho. Davant l’alternativa de viure o d’escriure, òbviament no hi havia color. Però no hi ha cap problema, tot allò que he viscut i que hagués pogut transmetre al blog ja forma part de mi. Res del que hagués pogut escriure al blog té el més mínim valor si no forma part del què soc ara, aquí. Per això, en qualsevol entrada que faci a partir d’ara ja sempre hi haurà un trosset del Camí de Santiago 2014.  Sempre. Res es pot perdre. 

Estic a Hontanas, en plena Castella. El dotzè dia en el Camí. Molt sol, molta llum, calor. Quan pugui posaré fotos. Podria dir tantes coses! Sortir de l’alberg de matinada i començar a caminar sota les estrelles. I aquelles gerres de cervesa tan freda quan arribes, al migdia, cansat i mort de set. I el sol i la llum quan camines al costat dels camps al migdia. I albergs amb encant. I la gent, he començat sol, però és impossible no fer amics i amigues. Ràpidament es formen grups d’amics a on cada un explica la seva vida amb més sinceritat i profunditat del què faria amb el seu millor amic, de tota la vida. I ben aviat o més tard, molts i moltes acaben mostrant  les seves ferides. Llavors es fa palès que el Camí és el lloc de la sanació. 

Estic molt satisfet amb aquest organisme humà de 63 anys que funciona perfectament, menjant poquet, dieta vegetariana molt frugal i sana,  i caminant uns 25 o 30 km al dia. I m'adono que el secret està en que no hi ha divisió ni dualitat. Malgastem tanta i tanta energia en tensions i lluites internes! Quan el cos, la ment i el cor estan en unitat i harmonia, no es necessita gaire energia per caminar.

Quan el cos, la ment i el cor estan en unitat i harmonia.