Quan la vida i la mort es miren cara a cara, aquests son els moments  suprems. Quan el problema de la vida i de la mort, com deien els antics mestres zen, apareix amb nitidesa i podem veure-hi clar. Aquests son aquells moments, pels quals val la pena viure o morir.

(Això és molt bonic, i sona molt bé, i de vegades ho sento així. Però sé molt bé que només hi ha un únic moment suprem: ARA. Passi el què passi, encara que em senti totalment ofuscat per l'egoïsme. Ara és el moment suprem)

No abandones a nadie, ni te abandones a ti

Cuando abandonamos a alguien, nos estamos abandonando al mismo tiempo a nosotros mismos.  Esta advertencia procede de las enseñanzas jong del budismo tibetano que nos anima a ser persistentes, a tener fe y a seguir adelante con firmeza por mas cambios que haya. No significa no poner fin nunca a una relación, sino no desentendernos de nadie ni rechazarlo en nuestro corazón. También significa  no desentenderte de ti mismo ni rechazarte. 

Piensa en alguien de quien te hayas desentendido. ¿Qué impresión te produce haberlo hecho? Acuérdate de la advertencia y deja de hacerlo. Comprende que esta persona lo contiene todo, al igual que tú. Todos somos capaces de crecer, amar y ser bondadosos. No la abandones, descubre qué es lo más adecuado para ella y sus mejores cualidades. Hazlo también contigo.

¿Por qué los antiguos maestros estimaban el Tao? 
Porque, siendo uno con el Tao,
cuando buscas, encuentras;
y cuando yerras, eres perdonado.

No deixem escapar aquests dies 
de festes!  Vivim plenament presents en cada moment, conscients de que el nostre cos és l'Univers sencer, amb el cor i la ment oberts. Siguem una benedicció per cada ésser amb el que interactuem. Perquè no hi ha separació.

El llimoner va quedar quasi mort, fa 4 o 5 anys, arran d'unes glaçades persistents que varen durar dues setmanes.

El vaig podar moltíssim, vaig tallar tot el que estàva sec. Va sobreviure justet, i durant un parell d'anys va aguantar, quasi mort, sense fer ni una llimona.

L'any passat, sorprenentment, li varen sortir un parell o tres de llimones.

I aquesta tardor, increiblement, una mena de miracle. Està exultant, ple de llimones i florit. Una passada!! No ho hagués cregut mai.

Avui fa 20 anys de la meva primera crisi nocturna d'insomni-angoixa-pànic. Les crisis es varen anar repetint, cada cop pitjor, i podria dir sens dubte que els mesos posteriors van estar l'època  més horrible (aparentment) de la meva vida. Únicament pendent de si la propera nit podria dormir, o de si novament tindria una altre crisi, en un estat d'alarma constant. En qüestió de pocs  mesos tot el meu món es va ensorrar. Tenia la certesa absoluta que tot s'havia acabat per a mi.  Mai més tornaria a ser el mateix.

Ara fa 20 anys. I ara puc dir, també, que dos anys més tard, el procés de sortir del pou va estar potser la època més extraordinària i feliç (aparentment) de la meva vida. I els 18 anys que han vingut després, han estat possiblement millors (aparentment) que els 18 anys anteriors a aquells mesos.

I ho dic aquí per escampar un missatge d'esperança per tots aquells que en un moment donat poden caure en un pou semblant. Mai, mai, mai penseu que no hi ha sortida.

Per a mi, la clau va ser un bon metge, una actitud extremadament positiva malgrat tot i no deixar mai la meditació.

Matí de zazen al dojo de Mataró.

sesshin a Egino

Sesshin extraordinària, sense saber per què. La postura surt natural, res em fa mal. Cau l'egoisme: no hi ha separació. Redescobrint el goig de la Presència.

Més enllà del satori,
més aquí de tot.
Ara hi puc veure.

Temps de silenci

Estimats amics i amigues, ja sabeu que molt rarament toco temes socials en aquest blog. Només quan hi ha alguna cosa que m'impacte especialment. Reprodueixo aquí unes paraules a propòsit del Tribunal Constitucional del Regne d'Espanya, que varen ser pronunciades ahir i que subscric totalment. Les tradueixo al castellà perquè puguin arribar a més persones.

No reconoceremos la condición de tribunal, ni de juez, ni de nada que tenga que ver con el concepto de justicia a quien decide, sin inmutarse, anular la protección de la pobreza, el derecho a la vivienda o el derecho a dormir sin pasar frío el próximo invierno. Puede ser legal, pero no es justo, ni legítimo y pide a gritos la ruptura con esta legalidad.

Durant les últimes setmanes m'he dedicat en cos i ànima a la lluita política per la llibertat del meu poble. En mig d'aquesta activitat frenètica m'és molt difícil no aferrar-me. Com es pot lluitar, donant-ho tot, per una causa justa i a la vegada mantenir-se desaferrat dels resultats de la lluita? Això esta inventat fa molts anys: se'n diu karma ioga. Però algú sap com es fa? Com es pot lluitar per el que hom considera just i a la vegada acceptar i estimar la Realitat tal com és?

Ara em toca deixar anar. Practicar zazen. Practicar la plena consciència en l'instant present, sense parar. Tot i donant la passa correcte, a cada moment.

Nit d’insomni.

Zazen. Lluny,

uns gossos bordant.