Cada pensamiento, cada acción realizada a la luz de la atención se vuelve sagrada. En esta luz no existen barreras entre lo sagrado y lo profano. Debo confesar que lavar los platos me lleva un poco más de tiempo, pero vivo plenamente cada momento y soy feliz. Lavar los platos es a la vez un medio y un fin, es decir, no lavamos los platos para tenerlos limpios sino que lavamos los platos por lavar los platos, para vivir plenamente cada momento que  paso lavándolos.

Si soy incapaz de lavar los platos alegremente, si quiero terminar rápidamente para tomarme una taza de té seré igualmente incapaz de beberme un té con alegría. Con la taza en mis manos estaré pensando qué debo hacer a continuación y el aroma del té, su sabor, junto con el placer de bebérmelo, se habrán perdido. Siempre seré arrastrado por el futuro sin nunca ser capaz de vivir en el momento presente.


Essència del zen, quants anys fa que m’ho sé, i quants cops ho he redescobert! Però cada dia  em sembla nou.  I sempre, sempre, posar-ho en pràctica, m’il·lumina el dia.

Estada de meditació a una cova a la Sierra d'Alcubierre, als Monegros, del 9 al 13 de gener. Solitud total, silenci, simplicitat, atenció plena, caminar per la muntanya, contemplació, zazen. Cap soroll, cap distracció, res que pugui ocultar Alló que És. La gran paradoxa d'apartar-se de tot, per trobar-se en el Cor de cada cosa.

¿Basta con la entrega, por sí sola, para alcanzar el Atman?
Basta con que uno se entregue. La entrega consiste en que uno se abandone a la causa original de su propia existencia. No te confundas imaginándote que ese origen es algún Dios externo a ti. Tu origen está dentro de ti. Entrégate a eso. Eso quiere decir que debes buscar la fuente y fundirte con ella. 

Sólo cuando se conoce la verdad sobre el amor, la cual constituye la verdadera naturaleza del Atman, se puede desatar el enredado nudo de la vida. Sólo si se alcanza la cumbre del amor se puede alcanzar la liberación. Ése es el corazón de todas las religiones. La experiencia del Atman no es nada más que amor, no oir más que amor, no sentir más que amor, no degustar más que amor y no oler más que amor, el cual es la dicha suprema. 

Nadal. Sobren les paraules .... 

Un gosset del carrer va trobar refugi en un pessebre. La història es repeteix, la història sempre present dels desvalguts en la nostre societat. Els refugiats. Com aquella familia fa 2000 anys que no va trobar lloc i va trobar refugi en un estable. La història de la ma amiga.  La història de l'esperança. 

En l'amor, tu véns sense tu i jo vinc sense mi.

Allò que heu rebut gratuïtament doneu-ho també gratuïtament. 

Frase dels Evangelis Cristians que sempre m’ha impactat.

I el primer que hem rebut gratuïtament, és la vida. Ningú ha fet res per existir. I això és el primer que hem de donar, gratuïtament: la vida. I aquí està la clau de la felicitat: viure donant gratuïtament la pròpia vida. Viure la vida sense retenir res. Gratuïtat.

Aquest matí, als passadissos del metro, 
un músic m’ha recordat 
que les portes del paradís estan obertes de bat a bat, 
sempre, a tot arreu. 
Gràcies!

Zazen al dojo, de bon matí.
No hi ha separació,
cada trosset de la meva vida està aquí,
a tocar de la meva mà.
I tot està bé.
Ningú és aliè, tothom és present, Budes, Sants i Patriarques.
Amb el Buda tots els éssers s’han il·luminat,
Aquí, Ara, un cop més.
No hi ha separació.

En Espiritualitat, les paraules són equivoques.

Una companya de meditació em va dir que amb els anys havia aprés a prendre distància i senyalava aquest fet com un pas important. Jo vaig estar totalment d’acord. I no obstant, sempre assenyalo que cal una proximitat total, penetrar el nucli de cada cosa, cada situació, cada persona, cada ésser viu .... o sigui distància zero. Com s’entén això?

Prendre distància ho veig com el no-aferrament budista, l’esperit d’observació imparcial que desenvolupem en la meditació. Distància zero ho veig com la compassió, ser U amb tots i amb tot. Prendre distància és superar el petit ego individual, no quedar-se amb això m’agrada, això no m’agrada, això em fa patir, això em preocupa, .... mirar la vida tal com és. Quan això succeeix, ja no cal defensar-se de res ni de ningú, ni crear cap distància. No hi ha distància. Creant “distància”, acabes infinitament a prop de tot.

sesshin a Lluçà

El temps passa com una fletxa i la vida és més efímera que una gota de rosada. La qüestió més important per qui practica la via de Buda és aclarir el significat de la vida i de la mort. No perdeu el moment present.

En la matèria, rastrejant l’esperit,
hi ha altres mons, però estan en aquest.
I em torno íntim amb els meus pares,
tant, com en l’instant primer.
El meu rostre original, abans de néixer,
se’m apareix amb claredat,
vet aquí la resposta al koan,
sense haver-la buscat.

Aquells instants on estàs en total harmonia amb allò que és ... sense conflicte, sense tensió.

La plena consciència i el desaferrament es recolzen mútuament. Es molt difícil mantenir una ment estable i la plena consciència, quan el cor està ple d’aferraments. Però justament l’esperit constant de presència i observació facilita el desaferrament. I s’estableix una retroalimentació positiva. Quan més consciència, més s’afableixen els aferrament, quan menys aferraments, mes fàcil mantenir la plena consciència.