diumenge, 1 d’abril del 2018
dissabte, 31 de març del 2018
diumenge, 25 de març del 2018
dissabte, 17 de febrer del 2018
Cap de setmana a l'ermita de Sant Salvador de Bellver
Temps de dolor.
Penjat d'un fil
entre la creu i la resurrecció,
vinc a Sant Salvador
buscant el Mestre.
dissabte, 27 de gener del 2018
dissabte, 20 de gener del 2018
dimarts, 2 de gener del 2018
Bon any 2018
Aquest final de 2017 he mort. Potser el dolor de tantes i tantes persones, que és el meu, m’ha matat. He emmalaltit d’angoixa. Ara, tot just al tombar l’any, el 2018, començo a entreveure una nova llum. I amb força renovada, Allò que sóc, torna a fer-se Present.
divendres, 8 de desembre del 2017
diumenge, 26 de novembre del 2017
El temps que estem vivint, amb l'agressió vergonyosa i covarda de l'Estat Espanyol contra les institucions catalanes i el nostre Govern democràticament elegit, és potser la interpelació més gran de la meva vida a la meva pràctica budista i al meu equilibri mental i emocional. Experimento un munt emocions molt fortes que sovint em dominen. Indignació i fàstic, sentiment d'impotència i indefensió, frustració, angoixa i ansietat, por, ràbia, odi i molta tristesa.
Experimento una forta polarització a favor d'una de les parts en conflicte, que em crea separabilitat, impossibilitat de viure la Unitat. M'identifico amb el sentit de la justicia i això m'impedeix acceptar la Realitat tal com és. Però la justicia és un concepte humà, l'Univers no coneix la justicia, excepte en la ment humana. Hi ha moltes injusticies per tot el mon, algunes molt més greus que les que afecten ara mateix el meu pais. N'hi ha hagut i n'hi haurà. Si el meu cos és l'Univers sencer, totes les injusticies són meves, les pateixo totes, les causo totes. Perquè aquesta m'hauria d'afectar tant?
Però haig de viure amb això, que no vol dir que no hagi de lluitar a favor de la justicia amb totes les meves possibilitats. Però això és el que m'ha tocat viure. I no puc deixar d'estimar aquest Univers que m'ho ha donat tot, encara que em sembli injust. Aquest Univers que sóc jo mateix. Intento aprendre la lliçó, però em costa tant ...
Experimento una forta polarització a favor d'una de les parts en conflicte, que em crea separabilitat, impossibilitat de viure la Unitat. M'identifico amb el sentit de la justicia i això m'impedeix acceptar la Realitat tal com és. Però la justicia és un concepte humà, l'Univers no coneix la justicia, excepte en la ment humana. Hi ha moltes injusticies per tot el mon, algunes molt més greus que les que afecten ara mateix el meu pais. N'hi ha hagut i n'hi haurà. Si el meu cos és l'Univers sencer, totes les injusticies són meves, les pateixo totes, les causo totes. Perquè aquesta m'hauria d'afectar tant?
Però haig de viure amb això, que no vol dir que no hagi de lluitar a favor de la justicia amb totes les meves possibilitats. Però això és el que m'ha tocat viure. I no puc deixar d'estimar aquest Univers que m'ho ha donat tot, encara que em sembli injust. Aquest Univers que sóc jo mateix. Intento aprendre la lliçó, però em costa tant ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)