Això és com pujar a una muntanya. Quan ets a baix hi ha
molts camins que pugen, alguns semblen totalment divergents. Conforme vas
pujant, alguns s’uneixen en un, i tots van convergint. Quan ets a dalt, ja no
hi ha camí.
Més enllà i més a prop de filosofies, creences i morals diverses, hi ha un nucli profund
de saviesa del qual les diverses filosofies, creences i morals en son la
vestimenta. Si mires la vestimenta hi ha diversitat, i fins i tot
contradiccions. Si assoleixes el nucli, només hi ha Unitat.
En la vestimenta, Cristianisme i Budisme tenen similituds,
però també notables diferències. Però si treballes per assolir aquest nucli, el
cos de la saviesa, llavors no hi ha la menor diferència. Jo dic que soc cristià
i que soc budista, perquè cada dia m’esforço per unir-me més i més a Jesucrist
i al Buda. Cristianisme i Budisme son, per a mi, com dos vestimentes que em
poso i em trec, depenent del moment. Però l’essència és no apartar-me ni un
moment de la meva vida, ni de Jesucrist, ni del Buda. Que no hi hagi la més
mínima separació, mai, en cap moment.
