Em venen a la
memòria aquelles velles polèmiques de filòsofs i teòlegs, de si Deu és transcendent
o immanent, la Creació essencialment diferenciada
del Creador o no, Panteisme o no, ... velles polèmiques que vaig alimentar en la meva
joventut. Velles polèmiques tan estèrils … i a la vegada tan perilloses, que a
més d’un o d’una els varen portar a la foguera (amb tot el respecte per tots
els filòsofs, però no pels botxins, prínceps de la repressió i assassins).
Velles polèmiques tan inútils i superades. Ara em fan somriure.
Perquè en el Zen s’experimenta
que el cos i la ment formen una unitat. No-dos. I així l’Univers és el cos, i
la Divinitat la ment. I són U, no-dos.
2 comentaris:
Sempre he pensat que hi ha gent que es menga molt el coco", i entenc que els filòsofs ho son per axó, per pensar i raonar sobre la vida i el seu sentit... però jo no hem plantejo massa tot axó, hem guio pel que sento dins meu i si sento que es cert o no, perquè per mes que em diguin els "erudits" si el meu cor no ho sent, com pot ser cert per a mi?
Tal com jo ho sento en el meu interior com a cert, altres ho senten com a incert,,Qui te ? la rao es dins de cadascun, no?
Petons!
Ei Elisenda, gràcies pel teu comentari! Si, si, hi ha gent que es menja molt el coco, i jo ho feia molt de jovenent i de no tan jovenet. De fet encara em queda un remalazo, jejeje .... Però el Zen m'ha ajudat molt. No cal elocubrar per trobar la Gran Veritat de l'Univers. El què cal és intimitat amb l'Univers i amb la Vida, és a dir amb la teva parella, el teu colega o el teu amic, el roser del jardi, i el teclat del teu ordinador. Cal menjar una mandarina, de veritat (amb referència a una entrada que vaig publicar fa unes setmanes i que vaig treure del llibre hardcore zen).
I és cert el que dius, t'has de guiar per la teva veritat interior, que quan cal, ja té en compta el que diuen els erudits. Però la última paraula l'ha de tenir sempre el teu Cor.
Una abraçada molt gran, Elisenda, i records.
Publica un comentari a l'entrada