divendres, 25 de juliol del 2014

Camí de Santiago 2014

Del 2003 al 2012 vaig anar fent el Camí de 
Santiago a trossets, una miqueta cada any
 (Camí 2003-2012). Una experiència maquíssima, molt interessant i gratificant, amb un grup d'amics entranyable. Però força artificial: cotxe suport, planificació amb reserva prèvia en hotels al final de cada etapa, sopars en bons restaurants, poc silenci.

Ara vull una altre cosa: simplicitat i silenci. I com va dir un mestre zen: atenció, atenció, atenció. Fer-me U amb el Camí i cada una de les passes. Com una mena de kinin de 750 km. Ja està bé fer-se U amb el plat que et serveixen en un bon restaurant o amb el jacuzzi d'un hotel de luxe, si la vida t'ho ofereix. Però tanta multiplicitat i sofisticació em distreu i em fa perdre la concentració i la profunditat. Ara vull anar a l'arrel.  

Aniré a peu, sol, sense cotxe "escombra" que porti l'equipatge, sense reserves ni plans preestablerts, només amb la motxilla, la roba posada, les botes, el bastó i el zafu. I ho faré d'una tirada. De Roncesvalles a Santiago: 29 etapes, 29 dies. 

Aquí estic, començant a preparar. Tinc previst sortir cap a Roncesvalles el dissabte 23 d'agost i començar a caminar el diumenge 24. 

Des de que vaig decidir portar a terme aquest projecte, fa uns mesos, quan camino de vegades penso en el Camí i em poso molt content. Ho espero amb molta il·lusió. Tendeixo a fugir del pas que faig en aquell instant, per Barcelona, per exemple, i somiar amb el Camí.  Llavors m'adono del contrasentit, i honoro el pas humil, "avorrit", del matí, camí de la feina. I m'adono com el Camí de Santiago i el camí de la feina, són el mateix.   Com tota la vida està en el meu pas, qualsevol d'ells. I el Camí de Santiago i la meva vida s'unifiquen. La meva vida es converteix en el Camí de Santiago, i el Camí es converteix amb la meva vida. I m'adono que l'únic que tinc és aquest pas. 

Si puc, quan passi per llocs a on tingui accés a internet escriuré entrades al blog per compartir.

6 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

Estimat Albert, et desitjo molta sort en aquest trajecte ple de misticisme i recerca. QQue et sentis en pau amb tu i amb l'entorn, que el silenci sigui u amb tu.
Reconec que tinc moltes ganes de fer el camino, però, també ho reconec, amb cotxe escombra, plat a taula i un bon llit per descansar... Ja ho veus, vaig molt enderrerida... estic on erets tu al 2003. Molts petons!!!

Siddharta ha dit...

Gràcies Elisenda!! Ei, que a mi també m'agrada això del plat a taula i que un cotxe et porti l'equipatge i un bon llit per la nit! Durant aquests 9 anys ho vaig fer i va ser fantàstic. Però ara trobo a faltar una altre cosa. Aquests anys han estat el reclam per fer el Camí d'una altre manera. Sembla mentida, una cosa tan simple, i ho estic visquent com una gran aventura.

I realment et recomano que facis el Camino. A veure si t'animes!

Una abraçada molt gran.

mikaela ha dit...

En algún momento de la primera quincena de septiembre volveré a salir de Sarria hacia Fisterra. Lo más probable es que no nos encontremos. Sea como sea ambos estaremos en el Camino... pero bueno, eso ya se sabía :)

Buen Camino, Siddharta

Siddharta ha dit...

Durante estos dias supongo que estaré andando por Castilla o por León. ¡Qué 11 de setiembre tan extraño, tan distinto del año pasado, en que participé en la Via Catalana! Este año toca otra cosa.

Mi acción es fiel al deber de defender la libertad de mi pais, pero mi Corazón está con todo el mundo. También con Castilla y con León.

Ane, ambos estamos en el Camino.

¡Buen Camino!

Anònim ha dit...

Em fas emocionar papà!
No tinc paraules!

Siddharta ha dit...

Igualment.