dilluns, 12 d’agost de 2019

Heaven & Earth

Perquè ens empenyem en separar ciència i mística? Crec que no pot haver-hi ciència sense un impuls místic. I la mística que vol ignorar la ciència, és pura follaraca. Reconeixem-ho de una vegada! La Realitat es pot mirar des de molts punts de vista, però és Única.

 


dimarts, 14 de maig de 2019

Es pot ser cristià i budista al mateix temps?


Això és com pujar a una muntanya. Quan ets a baix hi ha molts camins que pugen, alguns semblen totalment divergents. Conforme vas pujant, alguns s’uneixen en un, i tots van convergint. Quan ets a dalt, ja no hi ha camí.
Més enllà i més a prop de filosofies,  creences i morals diverses, hi ha un nucli profund de saviesa del qual les diverses filosofies, creences i morals en son la vestimenta. Si mires la vestimenta hi ha diversitat, i fins i tot contradiccions. Si assoleixes el nucli, només hi ha Unitat.
En la vestimenta, Cristianisme i Budisme tenen similituds, però també notables diferències. Però si treballes per assolir aquest nucli, el cos de la saviesa, llavors no hi ha la menor diferència. Jo dic que soc cristià i que soc budista, perquè cada dia m’esforço per unir-me més i més a Jesucrist i al Buda. Cristianisme i Budisme son, per a mi, com dos vestimentes que em poso i em trec, depenent del moment. Però l’essència és no apartar-me ni un moment de la meva vida, ni de Jesucrist, ni del Buda. Que no hi hagi la més mínima separació, mai, en cap moment.

dissabte, 13 d’abril de 2019

Cada pequeña acción es total y única, fuente de iluminación. En cada pequeña acción está toda nuestra vida.

diumenge, 20 de gener de 2019

Día y noche
deja que todo venga.
Día y noche
deja que todo te habite.
Día y noche
deja que todo te hable.

Día y noche
deja que vivan unidos
tu corazón y toda cosa.


dissabte, 27 d’octubre de 2018

dimarts, 23 d’octubre de 2018

dimecres, 17 d’octubre de 2018


Experimentar felicitat o infelicitat no depèn de mi. El que si depèn de mi és enfocar correctament les meves accions, la voluntat. Quan l’espiritualitat s’enfoca en la voluntat i no en aconseguir la felicitat (el benestar, la salut, la pau, el despertar, la il·luminació, la gràcia, la salvació, el nirvana, el satori ... o el que sigui), llavors la felicitat ve sense buscar-la, inevitablement. Aquest és el gran secret. Aquesta és també la gran paradoxa del zen: no buscar rés (mushotoku). Quan seus abandonant tota recerca (shikantaza), és quan trobes. És tan senzill com això. Ho sabia des de fa temps. Però viure-ho, experimentar-ho amb cada cèl·lula del meu cos, m’ha costat molts anys.

https://www.youtube.com/watch?v=n88MReEC27k 

dimarts, 2 d’octubre de 2018

Abandonar



 Después de años de búsqueda y de práctica, he encontrado que esta es la cuestión central de la práctica espiritual. Cuando se vive en el abandono, parece muy fácil, pero es difícil de explicar, es sutil. Abandono no quiere decir de ninguna manera pasividad.  

En el zen, cuando se practica zazen (meditación sentado/a), la mente no se apega a nada, ni rechaza nada, ni busca nada. Simplemente observa, aceptando absolutamente lo que hay, lo que es. ESTO ES ABANDONO. Esto es soltar. Después, en la vida cotidiana, uno trabaja, tiene objetivos, lucha, rechaza la violencia, la injusticia, etc. Pero internamente, uno acepta la Realidad tal como es, sin rebelarse, ni enfadarse nunca con la vida. Si surge enfado, pues bien, esto es parte de la Realidad. Se observa y se acepta el enfado, y uno se sitúa más allá del enfado. Esto es abandono.

Es como el karma yoga, el yoga de la acción desinteresada, sin apego a los resultados de la acción. Uno debe hacer lo que es natural, lo que es el propio deber, sin importar el éxito o el fracaso. O los místicos cristianos o los practicantes del Advaita Vedanta, como Ramana Maharshi, se entregan totalmente a la Divinidad o al Yo Superior. Esto significa aceptar la Voluntad de Dios, sea cual sea. Hacer lo que es propio y necesario, lo mejor que uno pueda, pero sin inmutarse (tratar de) por los resultados. Esto es abandono.

Practicando el abandono, la ilusión del ego va cayendo, poco a poco. Cada vez se puede vivir más en el momento presente. Cada vez hay más paz. ¡¡Pero sin buscar nada!! Sino ya no es abandono ….

Algunas lecturas que me han ayudado mucho para entender y realizar el abandono son las de Toni Parsons, Ramana Maharshi y Byron Katie.