divendres, 5 de juny de 2020

Tot alló que es pot guanyar, es pot perdre. Solament em serveix aquella meditació en que no es busca rés. La única manera de no perdre mai rés és no voler-se apropiar mai de rés.

Hi ha moltes maneres de meditar. Hi ha qui medita amb  tota una sèrie de passos: visualitzacions, concentració en objectes, afirmacions, llavors, respiracions, mantres, músiques, etc. Cada qual ha de trobar, en cada moment de la seva vida, quina tècnica li va millor per avançar. A mi no m'agrada tot això, prefereixo la simplicitat del zen, el zazen. Simple i directe. Si per meditar has de fer l'esforç de recordar un munt de coses, malament. La meditació ha de ser tan natural com seure, respirar i mantenir l'atenció.

Però fins i tot aqui, en la simplicitat del zen, el meu zazen ha canviat moltíssim en el temps.

Ara, el meu zazen és simplement seure i observar el que hi ha, a cada moment, sense agafar ni rebutjar rés. Tan senzill com això. Només això. Rés més que això. 

I sense voler rés, ni esperar rés, ho experimento TOT. Entro per la porta petita, en un espai infinit i em mantinc Allà, a voluntat. No agafar ni rebutjar res és no voler rés, no buscar rés. No agafar ni rebutjar rés és  rendir-te, abandonar-te, entregar-te, acceptar, fluir amb l'Univers, sense separació, sense resistència. No agafar ni rebutjar rés és amor, és compassió. No agafar ni rebutjar rés és venerar el Dharma, el Tao, Déu. No agafar ni rebutjar rés és mantenir-te intimament unit amb Jesús, mantenir-te intimament unit amb tots els budes passats, presents i futurs. Sense el més mínim esforç, sense culpa, sense rancunia, sense la més mínima tensió. No agafar ni rebutjar rés és, simplement, SER. I reposar AQUI, ARA.



dijous, 9 d’abril de 2020

dilluns, 6 de gener de 2020


Per un mal comportament ètic he desconnectat. 
He rectificat i, en la foscor, practico zazen, sense esperar res. 
Practico i practico, sense esperar res, en la foscor i en la llum. 
El perdó sempre està disponible, la porta sempre és oberta. 
Aquesta fe indestructible és el millor regal que he rebut. 
Gràcies. 




 

diumenge, 22 de desembre de 2019

Oh Vós, el més enllà de tot

Άγιος Γρηγόριος ο Ναζιανζηνός
Sant Gregori de Nazianz (329-390)


Oh Vós, el més enllà de tot,
¿com vos puc anomenar amb un altre nom?

¿Quin himne vos puc cantar?
Cap paraula vos pot expressar.

¿Quin esperit vos pot conéixer?
Cap intel·ligència vos pot concebre.

Només Vós sou inefable,
encara que totes les paraules han eixit de Vós.

Només Vós sou incognoscible,
encara que tots els pensaments han eixit de Vós.

Totes les coses vos celebren,
les que parlen i les que són mudes.

Totes les coses vos fan homenatge,
les que pensen i les que no pensen.

L’universal desig, els clams de tots,
tendixen cap a Vós.

Tot el que existix vos prega,
i tota criatura que sap llegir en el vostre univers
vos fa pujar un himne de silenci.

Només en Vós continuen existint totes les coses.
Tot va cap a Vós en un mateix impuls.

Vós sou el fi de tot el que existix,
Vós sou únic.

Vós sou cadascú i no sou ningú.
No sou un ser sol, però tampoc sou un conjunt.

Vós teniu tots els noms;
¿com vos podria anomenar?

Vós, l’únic a qui no podem anomenar,
¿quin esperit celestial penetrarà el vel
que hi ha més enllà dels núvols?

Tingueu pietat, Vós, el més enllà de tot;
¿com vos podríem anomenar amb un altre nom?

diumenge, 25 d’agost de 2019



 
La porta sempre està oberta. 
Però és estreta,
momés entres si et fas petit.















Sant Salvador de Bellver, quan que necessitava venir avui! Ho necessirava tant, que no me'n he adonat fins que he vingut. Des del silenci, observar el soroll. I n'hi ha molt de soroll en les nostres vides! Te'n adones quan entres en el Gran silenci. Aquest Silenci de Sant Salvador.



-->

dijous, 15 d’agost de 2019

dilluns, 12 d’agost de 2019

Heaven & Earth

Perquè ens empenyem en separar ciència i mística? Crec que no pot haver-hi ciència sense un impuls místic. I la mística que vol ignorar la ciència, és pura follaraca. Reconeixem-ho de una vegada! La Realitat es pot mirar des de molts punts de vista, però és Única.

 


dimarts, 14 de maig de 2019

Es pot ser cristià i budista al mateix temps?


Això és com pujar a una muntanya. Quan ets a baix hi ha molts camins que pugen, alguns semblen totalment divergents. Conforme vas pujant, alguns s’uneixen en un, i tots van convergint. Quan ets a dalt, ja no hi ha camí.
Més enllà i més a prop de filosofies,  creences i morals diverses, hi ha un nucli profund de saviesa del qual les diverses filosofies, creences i morals en son la vestimenta. Si mires la vestimenta hi ha diversitat, i fins i tot contradiccions. Si assoleixes el nucli, només hi ha Unitat.
En la vestimenta, Cristianisme i Budisme tenen similituds, però també notables diferències. Però si treballes per assolir aquest nucli, el cos de la saviesa, llavors no hi ha la menor diferència. Jo dic que soc cristià i que soc budista, perquè cada dia m’esforço per unir-me més i més a Jesucrist i al Buda. Cristianisme i Budisme son, per a mi, com dos vestimentes que em poso i em trec, depenent del moment. Però l’essència és no apartar-me ni un moment de la meva vida, ni de Jesucrist, ni del Buda. Que no hi hagi la més mínima separació, mai, en cap moment.

dissabte, 13 d’abril de 2019

Cada pequeña acción es total y única, fuente de iluminación. En cada pequeña acción está toda nuestra vida.