divendres, 28 de novembre del 2014


Temps de tardor, temps d'absència.
Pel desert camino més enllà de la depressió (ja sense medicació),
més enllà de l'egoisme i del no egoisme. Temps de desconcert.

Em vull rendir i no puc:
em costa acceptar que Allà on abans hi era Ella,
ara no hi ha res ni ningú. Voler és no rendir-se.

Només queda zazen, que es torna taulo de salvació.
El meu zazen que es torna de vegades res,
de vegades llum.

I per damunt de tot, rendir-me i acceptar que no accepto.
I en el lloc i el moment més inesperats, mirant de reüll,
crec endevinar el Seu somriure tan tendre i lluminós.

I, un cop més, m'adono que passi el que passi, 
no em moc d'Aquí ni un mil·límetre.

dimarts, 18 de novembre del 2014

Nothing Else Matters

Experiència de naufragi. Aquell instant en que tot s’enfonsa,
per totes bandes. Res on agafar-se.
Només queda aquesta música. 

dimarts, 11 de novembre del 2014

9N


Fa uns dies parlava aquí de Rendició. I no obstant, m'he implicat com mai ho havia fet en la defensa de la dignitat i la llibertat del nostre poble.


Com es menja això? Implicació i des-aferrament, a la vegada. 
Karma Ioga?

M'ha costat i em costa. Aquests dies abans del 9N, la meva ment no tenia aturador i em costava mantenir l'atenció en l'instant present. El zazen se'm feia dificil. El diumenge, les emocions i l'alegria per viure aquest moment històric, desbordades. Ara la ressaca i sensació de buid.

I seguir practicant zazen, com si res. Després de la tempesta, poc a poc, el llac torna a la calma. I seguir fent el que crec que és el meu deure, en defensa del nostre país. I seguir practicant zazen.
Aquest mati surtia del metro a l'hora punta, envoltat per una multitut d'estudiants, camí de la Universitat. 

Després de tants anys, potser per primer cop, m'he adonat de la responsabilitat i del goig immens pel paper que m'ha tocat viure: el de ser una persona única, un  referent important per uns quants milers de nois i noies. He experimentat com una mica de vertigen, però també molta satisfacció i alegria. Em sento realment afortunat.

diumenge, 2 de novembre del 2014

Quan la llista de tasques a fer creix i creix i un se sent desbordat,
quan un gra de sorra sembla res,
quan un simple gest sembla inútil.

Recodar que l'acció més insignificant feta amb consciència és Il·luminació. 
El gest més mínim fet des del cor, és Amor. 

 El Camí des de Roncesvalles a Santiago, està fet de 937.500 passes insignificants.