dilluns, 31 d’octubre de 2016


En Espiritualitat, les paraules són equivoques.
Una companya de meditació em va dir que amb els anys havia aprés a prendre distància i senyalava aquest fet com un pas important. Jo vaig estar totalment d’acord. I no obstant, sempre assenyalo que cal una proximitat total, penetrar el nucli de cada cosa, cada situació, cada persona, cada ésser viu .... o sigui distància zero. Com s’entén això?
Prendre distància ho veig com el no-aferrament budista, l’esperit d’observació imparcial que desenvolupem en la meditació. Distància zero ho veig com la compassió, ser U amb tots i amb tot. Prendre distància és superar el petit ego individual, no quedar-se amb això m’agrada, això no m’agrada, això em fa patir, això em preocupa, .... mirar la vida tal com és. Quan això succeeix, ja no cal defensar-se de res ni de ningú, ni crear cap distància. No hi ha distància. Creant “distància”, acabes infinitament a prop de tot.

diumenge, 30 d’octubre de 2016

sesshin a Lluçà

El temps passa com una fletxa i la vida és més efímera que una gota de rosada. La qüestió més important per qui practica la via de Buda és aclarir el significat de la vida i de la mort. No perdeu el moment present.

dijous, 27 d’octubre de 2016




En la matèria, rastrejant l’esperit,
hi ha altres mons, però estan en aquest.
I em torno íntim amb els meus pares,
tant, com en l’instant primer.
El meu rostre original, abans de néixer,
se’m apareix amb claredat,
vet aquí la resposta al koan,
sense haver-la buscat.