I per acabar l’any, una mica de Filosofia. De
jovenet això em fascinava. Però ara crec que no és essencial pel treball
espiritual que, per a mi i seguint l’ensenyament del Buda, és essencialment
pràctic: resoldre el problema del sofriment. Però ho trobo divertit i per això ho vull compartir amb algu que tingui la paciència (i el temps!) de llegir-s'ho.
Les tradicions filosòfiques i religioses
han especulat molt sobre la naturalesa de la consciencia. És la consciència un fenomen emergent de l’activitat
neuronal, que depèn essencialment de ella i desapareix quan les neurones es
moren? O és una entitat immaterial, eventualment connectada a l’activitat
neuronal però no de manera intrínseca, i que pot perdurar després de la mort de
les neurones?
Quan en les meves classes de Mecànica Clàssica
començo amb les lleis de Newton, sempre començo amb la pregunta: “Perquè es
mouen els cossos?” i la resposta (a mode de postulat fonamental): “Perquè
altres cossos actuen sobre ells a través del que anomenem forces”. I això no és
diferent en Mecànica Quàntica: els cossos es mouen degut a la interacció amb
altres.
La conseqüència de tot això és que només la matèria-energia
pot actuar sobre la matèria-energia. Rés suposadament “espiritual”, és a dir,
transcendent a la matèria-energia pot actuar sobre ella. Per entendre’ns: els
miracles no poden existir. Evidentment que poden haver-hi fenòmens misteriosos
deguts a interaccions encara desconegudes, generalitzacions de les lleis de la
Física actual que encara no coneixem. Podria
ser. Però no hi ha lloc per cap acció sobre “el mon material” provinent d’un “mon
sobrenatural”. Si això és veritat o no, no ho sabem del cert, però en qualsevol
cas és el postulat fonamental sobre el que es basa la Ciència. El concepte de
Llei Científica.
Llavors el concepte d’una ànima espiritual amb
una voluntat i lliure albir, capaç d’actuar lliurement en un sentit o un altre
desapareix, és a dir, és contrari al postulat fonamental de la Ciència, perquè
res espiritual pot actuar sobre la matèria-energia. Les nostres accions són
simplement el resultat de les lleis del Cosmos, a través de la biologia i de la
psicologia, per complexa que sigui.
Però tot i així, queda un foradet per una possible
consciència immaterial. L’Observador. Encara que cap principi espiritual pot
actuar sobre la matèria, no és contradictori amb la Ciència, que la matèria
pugui afectar a una entitat immaterial. Allò que es dona compta, que sóc jo,
podria ser immaterial. Llavors encara que jo no puc determinar els actes que l’Univers
fa a través d’aquest organisme humà, me’n adono. Jo no faig rés però sóc el que
es dona compta, l’Observador.
Només és una possibilitat. Però crec que està
d’acord amb alguns textos que he llegit sobre Advaita-Vedanta.
Però no ens capfiquem, i durant aquest any nou
2015 practiquem la plena consciència a la vida quotidiana, la compassió, la
rendició i, sobretot, zazen.