dijous, 21 de febrer del 2013



Camino al bell mig d’un desert fet dels meus vells aferraments,
que no havien marxat.
I no hi ha més llum que la llum de cada pas.

dilluns, 11 de febrer del 2013

La meva vida és complicada, però torno a la simplicitat. Feia dies que no em sentia tan pobre com aquest matí. 

Al tren escolto música, qualsevol música, sense buscar, sense escullir. I em mantinc a prop de qualsevol d'elles.

divendres, 8 de febrer del 2013




És aquell moment suprem
en que la comprensió plou del cel
amb suavitat, com una pluja fina.
I al mateix temps, neix en el cor
el somriure serè i lluminós de la bondat,
que s’irradia fins a fer-se còsmic.
Tot és senzill.
Els darrers vels de la discriminació acaben de caure
i contemplem la Unitat omnipresent.

Agitació mental. La nit anterior vaig dormir malament. A classe no estava massa inspirat. Cansament. Començo zazen al dojo: desastrós, alternant entre la inquietud de la ment i la somnolència. 

Però en sortir del dojo, una gran pau. On és el cansament? On és l’agitació mental? No els trobo per enlloc. 

Què deu tenir el dojo? És la shanga? És zazen? Què és?  

diumenge, 3 de febrer del 2013


Controlar la sexualitat i l'energia femenina és controlar l'origen de la vida. Suposo que és per això que totes les societats procuren controlar rígidament aquest tema. Jo estic per alliberar totalment aquestes energies i viure en consequència. I per cert, no crec pas en un Deu personal. Però si que de vegades, més enllà de la meva pràctica estrictament zen, em deixo inflamar pel bakti Ioga. I llavors, la meva imatge de l'Energia Primordial és sempre, certament, femenina. I em refereixo a "Allò", com "Ella".  

I no vull dir amb això que la Divinitat tingui sexe o sigui només femenina. Però si haig d'escullir, mai esculliré al Deu Pare, sinò a la Deessa Mare. Que per alguna cosa tots els fetus humans sóm inicialment femenins. Però en realitat ni sexe, ni pare, ni mare. És a dir, sexe, pare, i mare.