diumenge, 25 de novembre de 2007

Sesshin a Portabella.

La meditació arriba quan ja no s’espera rés.

Al tercer dia, després de viure la somnolència, el mal a les cames i a l’esquena, la frustració, l’enyorança de moments ‘millors’ en la meditació, al tercer dia s’ha fet la pau. Ja no hi ha resistència, ja no hi ha lluita, ja no hi ha egoisme. Tan solament consciència, alegria, compassió ... I aquesta consciència diu ‘sóc Jo’, no te’n vagis més... I aquest ‘sóc Jo’ és llum, és una llum tèbia, dolça. I comparteixo amb el Toni el matí radiant. I comparteixo amb el Ramón la veritat de la il·lusió de l’ego.

dissabte, 24 de novembre de 2007



La meva pràctica és molt simple. Si no ho fos no tindria la força que té. La meva pràctica és un camí directe de tornada a casa. El primer pas és rendir-me, abandonar tota lluita, tota expectativa i tot desig, entregar-me, acceptar la realitat tal com és, sigui quina sigui... El segon pas és donar-me conta del qui es dona conta i quedar-me aquí, en la pura consciència d’existir, sense ser allò o això, simplement ser.... Es poden fer els dos passos simultàniament. I convé arribar a fer-los simultàniament, entregar-se i fer-se conscient de la consciència. Amb la pràctica es converteix en un moviment molt simple de l’esperit. Es pot fer en qualsevol circumstància. El camí de tornada a casa està sempre obert, ara i aquí. Diu Ramana Maharshi que la Gràcia està sempre disponible. I així ho experimento.

dimarts, 20 de novembre de 2007

No hi ha heretgia més gran que fer-te creure que tú estas separat de la Divinitat, que tú no ets Buda. Aquesta confusió és l'origen de tot egoisme i, tard o dora, porta, inexorablement, a la desesperació.