dilluns, 29 d’octubre del 2007

Teleman Concert d'Oboe en Re menor

De sobte aquest matí,
sense saber com ni de quina manera,
tot l'egoïsme ha caigut.

Miro el mar,
i tota la seva immensitat
cab en aquesta Conciència.

Miro els meus companys de viatge al tren,
i tota la seva diversitat
cab en aquesta Conciència.

Llegeixo l'article escrit per el meu colega,
i tota la grandiositat de la seva creació
cab en aquesta Conciència.

Surto del tren, pujo escales,
camino per els passadisos i
per les andanes plenes de gent,
vec a tothom amb ulls nous,
però jo no em moc d'Aquí.

I una gratitud immensa i inevitable,
plena de pobresa i alegria,
va pujant, fins a inundar-ho tot.