dissabte, 27 d’octubre del 2018

dimarts, 23 d’octubre del 2018



Cada vez que tocamos con amor el dolor, sanamos

dimecres, 17 d’octubre del 2018


Experimentar felicitat o infelicitat no depèn de mi. El que si depèn de mi és enfocar correctament les meves accions, la voluntat. Quan l’espiritualitat s’enfoca en la voluntat i no en aconseguir la felicitat (el benestar, la salut, la pau, el despertar, la il·luminació, la gràcia, la salvació, el nirvana, el satori ... o el que sigui), llavors la felicitat ve sense buscar-la, inevitablement. Aquest és el gran secret. Aquesta és també la gran paradoxa del zen: no buscar rés (mushotoku). Quan seus abandonant tota recerca (shikantaza), és quan trobes. És tan senzill com això. Ho sabia des de fa temps. Però viure-ho, experimentar-ho amb cada cèl·lula del meu cos, m’ha costat molts anys.

https://www.youtube.com/watch?v=n88MReEC27k 

dimarts, 2 d’octubre del 2018

Abandonar



 Después de años de búsqueda y de práctica, he encontrado que esta es la cuestión central de la práctica espiritual. Cuando se vive en el abandono, parece muy fácil, pero es difícil de explicar, es sutil. Abandono no quiere decir de ninguna manera pasividad.  

En el zen, cuando se practica zazen (meditación sentado/a), la mente no se apega a nada, ni rechaza nada, ni busca nada. Simplemente observa, aceptando absolutamente lo que hay, lo que es. ESTO ES ABANDONO. Esto es soltar. Después, en la vida cotidiana, uno trabaja, tiene objetivos, lucha, rechaza la violencia, la injusticia, etc. Pero internamente, uno acepta la Realidad tal como es, sin rebelarse, ni enfadarse nunca con la vida. Si surge enfado, pues bien, esto es parte de la Realidad. Se observa y se acepta el enfado, y uno se sitúa más allá del enfado. Esto es abandono.

Es como el karma yoga, el yoga de la acción desinteresada, sin apego a los resultados de la acción. Uno debe hacer lo que es natural, lo que es el propio deber, sin importar el éxito o el fracaso. O los místicos cristianos o los practicantes del Advaita Vedanta, como Ramana Maharshi, se entregan totalmente a la Divinidad o al Yo Superior. Esto significa aceptar la Voluntad de Dios, sea cual sea. Hacer lo que es propio y necesario, lo mejor que uno pueda, pero sin inmutarse (tratar de) por los resultados. Esto es abandono.

Practicando el abandono, la ilusión del ego va cayendo, poco a poco. Cada vez se puede vivir más en el momento presente. Cada vez hay más paz. ¡¡Pero sin buscar nada!! Sino ya no es abandono ….

Algunas lecturas que me han ayudado mucho para entender y realizar el abandono son las de Toni Parsons, Ramana Maharshi y Byron Katie.

dissabte, 15 de setembre del 2018





















Si a cada instant estàs disposat a donar-ho tot,
a cada instant tot t'és donat.
La porta sempre està oberta.
Aquest, ARA, és el moment de la Il·luminació.
No hi ha més secret. 

dilluns, 3 de setembre del 2018

Viure el Aquí i Ara és difícil

Viure el Aquí i Ara és difícil. El desig d’obtenir i l’actitud de rebutjar ens aparten contínuament del present. 

Només si un s’abandona és possible viure en el present. Abandonar-se, que no vol dir passivitat. És deixar caure cos i ment, del Zen. O entregar-se, del Ramana Maharsi o de la mística Cristiana. O acceptar la realitat tal com és, del Toni Parson o la Byron Katie.  

I com s’aconsegueix? A mi em funciona el zazen.  Zazen és perseverar en l’actitud mental del MUSHOTOKU (esperit de no profit), dia rere dia, més rere més, any rere any.  Però s’ha de practicar, no en l’espera de que un dia,   si practiquem assíduament, arribarem a viure en el present o a alguna mena de il·luminació.  S’ha de practicar amb la fe de que cada passa ja és la meta. Sense separació, des del primer moment. Sense esperar rés. Un dia, i un altre i un altre.

diumenge, 10 de juny del 2018

Al començament, zazen és un munt de coses: la postura, els genolls, les mans, la respiració, els pensaments, les emocions, el desig de obtenir, … conforme practiques i t'endinses, tot es simplifica. Al final zazen és simplement la vida. Un estat simple del cos,  el cor i la ment, unificats.

dissabte, 26 de maig del 2018

L'acció més insignificant és Total i Única, irrepetible, font de il·luminació.  Cada petita acció amb plena consciència i sense ego és una porta oberta de bat a bat a l'eternitat i l'alliberament.

dijous, 10 de maig del 2018

És exactament el desig d’obtenir o de rebutjar alguna cosa que dispersa la ment. Quan hi ha mushotoku, la ment es manté concentrada, lluminosa i en pau.

dissabte, 31 de març del 2018

La neuroquímica d'aquest cervell humà va tornant poc a poc a la normalitat.  Ja no s'experimenten por ni angoixa patològiques, sinó seguretat i pau. A estones l'egoisme s'afluixa i brilla la llum de la consciència d'Unitat. I torna l'Amor.

dissabte, 20 de gener del 2018


Des del més fons del pou
he entrevist  un feble raig de llum, 
i el meu cor l’ha seguit fins a la Fon. 


dimarts, 2 de gener del 2018

Bon any 2018


Aquest final de 2017 he mort. Potser el dolor de tantes i tantes persones, que és el meu, m’ha matat. He emmalaltit d’angoixa. Ara, tot just al tombar l’any, el 2018, començo a entreveure una nova llum.  I amb força renovada, Allò que sóc, torna a fer-se Present.