dijous, 31 de juliol del 2008

Que el meu llenguatge i la meva pràctica es tenyeixin més i més de Budisme, no vol dir que deixi de ser cristià. Quan més budista més cristià, quan més cristià més budista. He trobat un camí que, tot i seguint fidelment el Budisme, porta més enllà de Budisme i Cristianisme. De fet, és un camí en que a cada passa no hi ha diferència entre Budisme i Cristianisme. Com pot ser això? Vine i ho veuràs.
Avui és el dia de la Il·luminació. Ara és el moment de la Il·luminació. Que esperes? Si no ho aconsegueixes ara, quan ho aconseguiràs?

De manera que rendeix-te totalment, i entrega’t en cos i ànima a l’instant present.

dimarts, 29 de juliol del 2008

El mestre i el deixeble.

Si ja no hi ha jo i no hi ha tu, qui és el mestre i qui és el deixeble?

dissabte, 12 de juliol del 2008

Aprendre el Camí de Buda, és aprendre sobre un mateix.
Aprendre sobre un mateix és oblidar-se d’un mateix.
Oblidar-se d’un mateix és percebre’t com les coses.
Realitzar això és deixar caure el cos i la ment pròpies i alienes.
Quan arribes a aquesta fase, et deslliures també de la il·luminació i la practiques contínuament sense pensar en ella.