Avui celebrem la il·luminació del Buda Shakyamuni.
Aquest blog està dedicat a la recerca espiritual lliure com camí d'alliberament de l'esser humà. Este blog está dedicado a la búsqueda espiritual libre como vía para la liberación del ser humano. This blog is devoted to the free spiritual research as a way to liberation of human beings.
divendres, 8 de desembre del 2017
diumenge, 26 de novembre del 2017
El temps que estem vivint, amb l'agressió vergonyosa i covarda de l'Estat Espanyol contra les institucions catalanes i el nostre Govern democràticament elegit, és potser la interpelació més gran de la meva vida a la meva pràctica budista i al meu equilibri mental i emocional. Experimento un munt emocions molt fortes que sovint em dominen. Indignació i fàstic, sentiment d'impotència i indefensió, frustració, angoixa i ansietat, por, ràbia, odi i molta tristesa.
Experimento una forta polarització a favor d'una de les parts en conflicte, que em crea separabilitat, impossibilitat de viure la Unitat. M'identifico amb el sentit de la justicia i això m'impedeix acceptar la Realitat tal com és. Però la justicia és un concepte humà, l'Univers no coneix la justicia, excepte en la ment humana. Hi ha moltes injusticies per tot el mon, algunes molt més greus que les que afecten ara mateix el meu pais. N'hi ha hagut i n'hi haurà. Si el meu cos és l'Univers sencer, totes les injusticies són meves, les pateixo totes, les causo totes. Perquè aquesta m'hauria d'afectar tant?
Però haig de viure amb això, que no vol dir que no hagi de lluitar a favor de la justicia amb totes les meves possibilitats. Però això és el que m'ha tocat viure. I no puc deixar d'estimar aquest Univers que m'ho ha donat tot, encara que em sembli injust. Aquest Univers que sóc jo mateix. Intento aprendre la lliçó, però em costa tant ...
Experimento una forta polarització a favor d'una de les parts en conflicte, que em crea separabilitat, impossibilitat de viure la Unitat. M'identifico amb el sentit de la justicia i això m'impedeix acceptar la Realitat tal com és. Però la justicia és un concepte humà, l'Univers no coneix la justicia, excepte en la ment humana. Hi ha moltes injusticies per tot el mon, algunes molt més greus que les que afecten ara mateix el meu pais. N'hi ha hagut i n'hi haurà. Si el meu cos és l'Univers sencer, totes les injusticies són meves, les pateixo totes, les causo totes. Perquè aquesta m'hauria d'afectar tant?
Però haig de viure amb això, que no vol dir que no hagi de lluitar a favor de la justicia amb totes les meves possibilitats. Però això és el que m'ha tocat viure. I no puc deixar d'estimar aquest Univers que m'ho ha donat tot, encara que em sembli injust. Aquest Univers que sóc jo mateix. Intento aprendre la lliçó, però em costa tant ...
diumenge, 19 de novembre del 2017
dimecres, 15 de novembre del 2017
divendres, 6 d’octubre del 2017
El que li va passar a aquest home o a aquesta dona, m’hagués perfectament pogut passar a mi. O em pot passar els propers dies.
Policies armats amb porres, bales de goma i pistoles (que obviament no varen fer servir, però les porten)
contra ciutadans pacífics només
armats amb raons i amb il·lusió.
La por i la incertesa em creen una gran preocupació, ansietat i angoixa. Practico zazen tant com puc. En aquests moments més que mai. Només zazen em permet deixar anar tot això i entrar en aquell espai de pau, llum i amor a on no hi ha separació.
I aquesta tarda, miracle, he pogut treballar! He treballat en la redacció d’un article sobre el delta de l’Ebre. I em concentrava i em sentia inspirat, gaudia fent-ho. Que bé m’ha fet aquest article! En aquests dies, una mena de miracle.
dissabte, 9 de setembre del 2017
L'actual conflicte entre Espanya i Catalunya m'està posant un dels reptes més grans de la meva vida. Combinar la indignació amb la serenitat. Combinar la lluita ferma amb l'absència d'odi. La determinació en l’acció amb el desaferrament dels resultats de l’acció. Mantenir l’atenció plena i la pau. Com es pot mantenir la pau interior en aquesta situació?
M‘adono que aquesta situació tan desagradable és meva, m'ha tocat viure-la, no la rebutjo i l’abraço, i procuro donar tot allò que puc de mi mateix. Lluitar per la justicia, sense odi pels meus adversaris. Atenció plena i acceptació. Zazen.
M‘adono que aquesta situació tan desagradable és meva, m'ha tocat viure-la, no la rebutjo i l’abraço, i procuro donar tot allò que puc de mi mateix. Lluitar per la justicia, sense odi pels meus adversaris. Atenció plena i acceptació. Zazen.
dimarts, 5 de setembre del 2017
dimarts, 15 d’agost del 2017
dilluns, 1 de maig del 2017
Llegint a Kodo Sawaki les paraules són com pinzellades, com cops de cisell, que van perfilant una veritat innombrable. En una direcció, en una altre, amb referència a una cosa, a una altre. Poc a poc, va apareixent una silueta, una imatge, alguna cosa. Tot el meu cos diu: és Això! I sents que no hi ha cap possibilitat d’error.
Esto es importante:
Si buscas la verdad, basta con llegar al fondo de una cosa; todo lo demás está de sobra.
No m`és pas aliè. Fa molts anys, crec que abans de començar a meditar, vaig escriure una frase semblant.
dijous, 27 d’abril del 2017
dilluns, 17 d’abril del 2017
dissabte, 15 d’abril del 2017
diumenge, 2 d’abril del 2017
Esto significa
encontrar la liberación en ti mismo, en tu forma de ver las cosas.
De ninguna manera podría ser más feliz de lo que soy. Desde que me
levanto hasta que me acuesto estoy agradecido por todo lo que me
sucede.
En el zen se dice: “
Cada día es un buen día”. Ahora la pregunta es: ¿qué has de
hacer para que cada día sea un buen día?¿Qué has de poseer para
poder disfrutar verdaderamente de todos y cada uno de los dias?
¡Absolutamente nada! No has de hacer o poseer absolutamente nada
para ser feliz.
Aquests dies gaudeixo retrobant en Kodo Sawaki el zen més autèntic, simple i radical. Aquell que és tan proper, que pasa despercebut. I, tanmateix, no és diferent d'allò més íntim de mi mateix.
Llegir Kodo Sawaki, és retrobar-me a mi mateix.
diumenge, 26 de març del 2017
Cada pensamiento, cada acción realizada a la luz de la atención se vuelve sagrada. En esta luz no existen barreras entre lo sagrado y lo profano. Debo confesar que lavar los platos me lleva un poco más de tiempo, pero vivo plenamente cada momento y soy feliz. Lavar los platos es a la vez un medio y un fin, es decir, no lavamos los platos para tenerlos limpios sino que lavamos los platos por lavar los platos, para vivir plenamente cada momento que paso lavándolos.
Si soy incapaz de lavar los platos alegremente, si quiero terminar rápidamente para tomarme una taza de té seré igualmente incapaz de beberme un té con alegría. Con la taza en mis manos estaré pensando qué debo hacer a continuación y el aroma del té, su sabor, junto con el placer de bebérmelo, se habrán perdido. Siempre seré arrastrado por el futuro sin nunca ser capaz de vivir en el momento presente.
Essència del zen, quants anys fa que m’ho sé, i quants cops ho he redescobert! Però cada dia em sembla nou. I sempre, sempre, posar-ho en pràctica, m’il·lumina el dia.
Si soy incapaz de lavar los platos alegremente, si quiero terminar rápidamente para tomarme una taza de té seré igualmente incapaz de beberme un té con alegría. Con la taza en mis manos estaré pensando qué debo hacer a continuación y el aroma del té, su sabor, junto con el placer de bebérmelo, se habrán perdido. Siempre seré arrastrado por el futuro sin nunca ser capaz de vivir en el momento presente.
Essència del zen, quants anys fa que m’ho sé, i quants cops ho he redescobert! Però cada dia em sembla nou. I sempre, sempre, posar-ho en pràctica, m’il·lumina el dia.
dissabte, 14 de gener del 2017
Estada de meditació a una cova a la Sierra d'Alcubierre, als Monegros, del 9 al 13 de gener. Solitud total, silenci, simplicitat, atenció plena, caminar per la muntanya, contemplació, zazen. Cap soroll, cap distracció, res que pugui ocultar Alló que És. La gran paradoxa d'apartar-se de tot, per trobar-se en el Cor de cada cosa.
¿Basta con la entrega, por sí sola, para alcanzar el Atman?
Basta con que uno se entregue. La entrega consiste en que uno se abandone a la causa original de su propia existencia. No te confundas imaginándote que ese origen es algún Dios externo a ti. Tu origen está dentro de ti. Entrégate a eso. Eso quiere decir que debes buscar la fuente y fundirte con ella.
Sólo cuando se conoce la verdad sobre el amor, la cual constituye la verdadera naturaleza del Atman, se puede desatar el enredado nudo de la vida. Sólo si se alcanza la cumbre del amor se puede alcanzar la liberación. Ése es el corazón de todas las religiones. La experiencia del Atman no es nada más que amor, no oir más que amor, no sentir más que amor, no degustar más que amor y no oler más que amor, el cual es la dicha suprema.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)