diumenge, 27 de desembre de 2015

Quan la vida i la mort es miren cara a cara, aquests son els moments  suprems. Quan el problema de la vida i de la mort, com deien els antics mestres zen, apareix amb nitidesa i podem veure-hi clar. Aquests son aquells moments, pels quals val la pena viure o morir.



(Això és molt bonic, i sona molt bé, i de vegades ho sento així. Però sé molt bé que només hi ha un únic moment suprem: ARA. Passi el què passi, encara que em senti totalment ofuscat per l'egoïsme. Ara és el moment suprem)

No abandones a nadie, ni te abandones a ti

Cuando abandonamos a alguien, nos estamos abandonando al mismo tiempo a nosotros mismos.  Esta advertencia procede de las enseñanzas jong del budismo tibetano que nos anima a ser persistentes, a tener fe y a seguir adelante con firmeza por mas cambios que haya. No significa no poner fin nunca a una relación, sino no desentendernos de nadie ni rechazarlo en nuestro corazón. También significa  no desentenderte de ti mismo ni rechazarte. 

Piensa en alguien de quien te hayas desentendido. ¿Qué impresión te produce haberlo hecho? Acuérdate de la advertencia y deja de hacerlo. Comprende que esta persona lo contiene todo, al igual que tú. Todos somos capaces de crecer, amar y ser bondadosos. No la abandones, descubre qué es lo más adecuado para ella y sus mejores cualidades. Hazlo también contigo.

divendres, 25 de desembre de 2015

¿Por qué los antiguos maestros estimaban el Tao? 
Porque, siendo uno con el Tao,
cuando buscas, encuentras;
y cuando yerras, eres perdonado.

dimecres, 23 de desembre de 2015




No deixem escapar aquests dies 
de festes!  Vivim plenament presents en cada moment, conscients de que el nostre cos és l'Univers sencer, amb el cor i la ment oberts. Siguem una benedicció per cada ésser amb el que interactuem. Perquè no hi ha separació.

diumenge, 6 de desembre de 2015


El llimoner va quedar quasi mort, fa 4 o 5 anys, arran d'unes glaçades persistents que varen durar dues setmanes.

El vaig podar moltíssim, vaig tallar tot el que estàva sec. Va sobreviure justet, i durant un parell d'anys va aguantar, quasi mort, sense fer ni una llimona.

L'any passat, sorprenentment, li varen sortir un parell o tres de llimones.

I aquesta tardor, increiblement, una mena de miracle. Està exultant, ple de llimones i florit. Una passada!! No ho hagués cregut mai.