dissabte, 17 de juliol del 2010

Buda del temple Sing'an, Shanghai

L'amor que experimento és tan gran que no puc evitar expressar-lo.
Si no ho fes crec que em posaria malalt, rebentaria, no ho podria aguantar.
En efecte, és veritat el que m'ensenyava l'Antonio Blay: Jo soc Amor.
Experimento que Jo soc això, aquesta és la meva naturalesa. Estimar no és cap esforç, el que és un esforç insuportable és no estimar. Quan haig de defensar aquest petit individuo mitjançant la discussió i el conflicte, això és un malson. Quan puc oblidar-me'n i deixar caure totes les barreres, això és una meravella.

I aquest Amor impersonal i omnipresent es dirigeix cap a la meva companya i és Total.
Es per a Ella i és Universal, alhora. I es dirigeix cap a la meva neta, i també és Total. I es dirigeix cap a la meva filla, i segueix sent Total. I el meu fill, i el meu alumne, i la meva amiga, i el meu col·lega, i aquell roure estimat, i el meu veler, i el meu país, i la meva mar, i el meu gat. I la meva mare Terra, i el meu pare, el Sol. Tot l'Amor, per a Ella.