dimarts, 20 de gener de 2009

Aquests dies assistim a una divertida polèmica sobre ateisme i teisme als autobusos de Barcelona.

Si algú em parla de 'Deu' com d'algun èsser en el qual és possible creure o no creure, això no és Déu! Déu és la Realitat primordial de la qual no té sentit dubtar. Es l'Únic que existeix amb certesa! Llavors tota polèmica sobre existència o inexistència de Déu és una contradicció en els termes.

Teisme i ateisme són les dues cares de la mateixa moneda. Les dues cares d'una dicotomia estèril que no te rés a veure amb l'Experiència de Déu.

En realitat, 'ateo' o 'creient' són dues etiquetes sense massa (o gens) de valor. Més d'un 'ateo' viu l'experiència de Déu, cosa que molts 'creients' no fan.

diumenge, 18 de gener de 2009

Veure els meus nets i entrar en satori és tot un.
I al cap de cinc minuts ja m’atabalen ….
El meu cervell cada cop és més vell.
Però jo cada cop sóc més jove.
¿Acaso puede verse un ojo a si mismo?

Lo que se busca es el buscador mismo.
Quants cops hem de perdonar? Set cops?
Setanta vegades setanta.


Que important és perdonar i que important és sentir-se perdonat!
Si no perdonem, no podem perdonar-nos.
Si no ens perdonem, no podem perdonar.

Practicar zazén és deixar caure l’ego.
Deixar caure l’ego és deixar caure el passat.
Deixar caure el passat és alliberar-se de tota rancúnia i de tota culpa.
Per això zazén és, també, la pràctica del perdò.