dissabte, 30 de maig de 2009

La meva mare és la Terra, el meu pare el Sol.
De la Terra em ve el cos,
del Sol l’energia que em fa viure.
Però en realitat vinc del Tao.
Sense Això, res seria el que és

divendres, 8 de maig de 2009

Escolto la música que li agradava a la meva mare
i em moro d’enyorament.
Malgrat tot ella és aquí,
en aquest mateix sentir,
que és el meu i es el seu.

Però em moro d’enyorament.
En aquest moment de Llum,
en que l’egoisme s’ha dissipat,
venero amb agraïment,
un i mil cops,
tots els savis, sants i budes
que m’han precedit
en el camí de la Veritat.
No és pas per a mi que segueixo la Via,
sinó per ells, perquè no es perdi el fruit
de tanta llum i tanta grandesa d’esperit.
Com podria gosar defraudar-los?
Donaria la vida sencera per una
sola engruna de la utopia del Mestre.
Agitació mental, egoisme.

Després de tants anys,
creia que havia obtingut alguna cosa.
Ara, assegut en zazén,
m’adono que no tinc rés.
Torno al començament.