dimecres, 29 de juny de 2011

Segueixo lluitant amb el meu problema científic: de on surt la longitud característica de les ones de sorra, normalment de varius kilòmetres, quan la longitud d’ona de les onades és molt més petita? Queda clar que és inversament proporcional (aproximadament) al pendent del fons marí a prop de la costa. I això es pot demostrar amb un raonament simple basat en l’escalat de les equacions. I la desproporció tant gran entre una longitud i l’altre és deguda al pendent, que acostuma a ser molt petit. Però darrera d’aquestes matemàtiques s’amaga una raó simple i profunda que intueixo però no acabo de copsar del tot. Segueixo rumiant.
Està clar que la longitud de les ones de sorra no depèn de l’amplada de la zona de rompents ni, aproximadament, de l’alçada de les onades. Depèn essencialment de la longitud d’ona de les onades, però d’una forma molt més complicada del que em pensava fa uns dies. I depèn també de l’angle amb que les onades s’acosten a la costa. Segueixo.

No sé que té a veure això amb l'espiritualitat o amb el Zen, pero disfruto compartint aquesta aventura en el blog.

dimecres, 22 de juny de 2011

En aquesta nit de llum

Avui és un dia especial (com cada dia). Ho celebro començant amb el zazen i amb aquest petit poema que vaig trobar i que està penjat al blog el 23 de juny de 2008.

En aquesta nit de Llum,
demana’m tot el que vulguis,
que si em queda alguna cosa,
ben segur que serà teva.

No importa qui siguis,
ni d’on vinguis.
Aprofita aquesta nit,
que avui no hi ha frontera.

Vine amb mi, avui
que tinc a les mans,
tot el que he viscut,
i sóc només una foguera.

En aquesta nit de Llum,
vine amb mi,
que el meu cor s’ha inflamat,
amb el foc de Sant Joan.

diumenge, 19 de juny de 2011

Ones de sorra


Las ones de sorra son ondulacions relativament regulars de la linia de costa, tal com es pot veure a la foto del costat (Alaska). El problema que m'intriga des de fa 7 anys: de on surt la seva "longitud d'ona", és a dir la separació entre dues crestes consecutives (L en la foto, que en aquest cas és d'uns 300 m, pero normalment és bastant més gran, de varios km).


Doncs bé, sembla que es va confirmant que depen de la longitud d'ona de les onades que les formen (lambda, en la foto del costat). Evidentement, fa falta mil·lers i mil·lers d'onades per formar ones de sorra: triguen uns quants anys en formar-se. Com no se'm havia acudit abans?? És la hipòtesis més simple i natural. Però semblava massa simple i les raons de perquè és així no semblaven gens òbvies. Bé aquests dies em puc dedicar finalment a treballar a fons en aquest tema. Una passada!!

dijous, 16 de juny de 2011

Quan pitjor em sento, quan més egoisme experimento, més i més treballo. Abraçar la meva realitat i posar-hi tota l’atenció, en tot moment.

dissabte, 11 de juny de 2011

No sé perquè, aquesta tarda, l'egoisme ha caigut. I la consciència s'eixampla, s'eixampla, s'eixampla ... És fantàstic!

Camino pel carrer i estic en el riure d'un nen que passa, i en l'animada conversa d'una parella, i en aquell edifici, i en aquella dona que passa amb un cotxet amb un nen, i en aquell colom, i en els núvols. No hi ha límit. Estic en tot i en tothom.

I reconec que això no és nou. És simplement la meva naturalesa de sempre que ha quedat al descuvert. Com un diamant que sempre hi és, però que sovint està covert de pols i bruticia. Ara ha quedat net, al descuvert.

I, com si res, vaig al dojo a practicar.

diumenge, 5 de juny de 2011

Camí de Santiago.


Ponferrada, Villafranca del Bierzo, O Cebreiro. Per aquest any ja hem acabat. Ara toca seguir caminant, aqui.

dimecres, 1 de juny de 2011

Cami de Santiago


Camino pel camí de Santiago. León, Villadangos del Páramo, Astorga, Rabanal del Camino, El Acebo. Dissabte passat vaig sortir de casa i, aparentment, vaig entrar al Camino just sortir de casa. Però en realitat no he "entrat" fins aquest matí. Ara ja hi soc.

No pot haver-hi pau si abans no hi ha hagut lluita. Allò que està latent s'ha de manifestar. La diversitat s'ha de manifestar perquè hi pugui haver unitat. L'egoisme s'ha de manifestar perquè després pugui caure. Shiki i ku, ku i shiki. Sortosa culpa que ens ha merescut tan gran redemptor.

He conegut al David. Si camineu pel Camino, en direcció a Santiago, uns pocs quilòmetres abans d'arribar a Astorga trobareu al David. Viu a la "Casa de los Dioses". Això és un sofà al costat del Camino, adosat a una mena de corral i te per sostre una mena de lona -- que te vocació de tenda o, millor, de carpa. Te una tauleta amb fruita i begudes que ofereix gratuitament (cobra només "la voluntat") als caminants. Saluda amb amor a tothom que passa. Ha deixat la seva vida anterior, normal, i viu allà, al servei de tothom que passa. I medita. Si aneu per allà, us recomano que us atureu. Em va deixar que fes una foto de casa seva, quan pugui la penjaré.
http://www.blogger.com/img/blank.gif
L'etapa d'avui, de Rabanal del Camino a El Acebo, és extraordinaria. En realitat, tot és extraordinari. No hi ha etapa millor que un altre. El Camino és Un.

PD: informació i fotos sobre el David i la Casa de los Dioses:
http://www.facebook.com/group.php?gid=107782418141