Aquest blog està dedicat a la recerca espiritual lliure com camí d'alliberament de l'esser humà. Este blog está dedicado a la búsqueda espiritual libre como vía para la liberación del ser humano. This blog is devoted to the free spiritual research as a way to liberation of human beings.
diumenge, 16 de febrer del 2014
diumenge, 9 de febrer del 2014
Aquest blog està
dedicat a la recerca espiritual lliure com camí d’alliberament de l’ésser
humà. I vull que sigui tremendament
personal. El meu lema són aquelles paraules atribuïdes al Buda i que vaig
sentir per primer cop en boca de l’Antònio Blay: “no es cregueu res simplement
perquè jo us ho digui, experimenteu per vosaltres mateixos”. Per això és
personal, perquè és el relat d’un experiment. Parlo aquí de temes per a mi molt
essencials, de vegades molt personals, només
evitant detalls massa íntims i que poden afectar a d’altres persones. Però a
part d’això el meu propòsit aquí és despullar la meva ànima. Elegeixo
despullar-me perquè he entès que no cal defensar la meva imatge. Fer-ho
seria alimentar l’egoisme.
Després d’haver
parlat en aquest blog de tantes coses per a mi essencials seria grollerament
inconsistent no parlar d’una experiència que actualment m’està afectant molt.
Després d’uns
mesos de dolor i sofriment, finalment
aquest organisme ha desenvolupat desequilibris psicosomàtics importants. Va passar
per primer cop fa 18 anys: insomni i crisis greus d’angoixa que es
retroalimentàven. Com que no podia dormir, m’agafava angoixa. Com que m’agafava
angoixa, no podia dormir. I així in crescendo. Degut a això vaig caure en una depressió
severa i vaig necessitar tractament psiquiàtric. Al cap d’un any, amb una
medicació adequada els símptomes varen anar desapareixent i dos anys després de la primera crisi vaig
poder deixar finalment la medicació. Quan
el metge em va donar l’alta, em trobava extraordinàriament bé, els anys després
de la recuperació els recordo com dels més feliços de la meva vida (veure
23/10/2013). Fa 9 anys vaig tenir una petita recaiguda, però després de dos o
tres mesos amb medicació vaig tornar a la normalitat.
Ja m’he adonat que el meu cervell té una certa tendència a aquests episodis aguts
d’insomni-angoixa retroalimentats, i que em pot passar ocasionalment. Però ja després
de la recuperació, fa 16 anys, vaig aprendre a resoldre-ho meditant al llit si no puc dormir o aixecant-me
i fent zazen. Normalment em relaxo i m’adormo, o si no m’adormo en tota la nit
(que pot passar), com que m’he relaxat, l’endemà no em sento malament i la nit
següent dormo com un angelet. I ja està.
Bé, doncs ara, al
tornar de la cova, l'11 de gener, un altre cop. Una nit sencera sense dormir ni un minut, intentant meditar però
sense poder-me relaxar. Angoixa en augment i l’endemà em sentia molt malament.
I la certesa de que la nit següent seria igual o pitjor. Però com que ja sé de
què va el tema, ràpidament vaig anar al meu metge. Ara torno a estar en tractament amb una petita dosi d’un antidepressiu i una pastilla per dormir. Fa
4 setmanes i ja fa molts dies que quasi sempre em trobo molt bé, com ara (sinó
seria completament incapaç d’escriure això). Alguns dies, però, em trobo malament,
com dimarts passat, per exemple. Quan estàs en el pou, no hi ha res que et
pugui ajudar excepte una medicació adequada, però quan comences a veure la
llum, llavors zazen, o una xerrada amb una persona estimada, o una activitat
agradable, un passeig pel bosc, i una actitud positiva ajuden molt.
I com a resultat
de tot això, se’m entendreix el cor (encara més). Valoro encara més que abans
relacionar-me amb les persones, els animals, les plantes, els boscos, el mar,
... I em sento estimat, molt estimat. M’adono de quantes persones m’estimen.
Com que quan estic malament, ho estic tant, quan em trobo bé, per contrast, em
trobo extraordinàriament bé.
I m’agrada
explicar tot això perquè potser pot ser
útil per algú altre. La gent no va explicant que va al psiquiatre. Però hi ha “bastanta
depre por ahi”. Però el que deia abans, aquesta és la meva realitat. Perquè
amagar-la? És que potser haig de protegir alguna cosa?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)