dimecres, 27 de març del 2013

Gassho en el dojo.
De les meves mans plenes de primavera,
no voldria retenir res.

dissabte, 23 de març del 2013


Quan al meu voltant tot s’ensorra (per exemple, una universitat publica de qualitat i una recerca científica de qualitat, per lo qual tota la vida he treballat).

Quan m’assabento que les enquestes d’opinió sobre la meva nova assignatura entre els estudiants  no han sortit bé.   

Quan la pila de tasques pendents creix i creix i em trobo immers en totes les condicions de l’estrès.

AQUEST és el moment de la il·luminació. Aquest, només aquest, no pas cap altre.  

dilluns, 11 de març del 2013

La pràctica és essencialment única, un moviment simple de la ment i del cor, que ho conté tot. Però després resulta que és polièdrica, que té moltes cares. I és molt difícil expressar-ho en paraules. No obstant, de vegades unes poques paraules poden servir ... El 4 de setembre vaig veure i vaig escriure:

Una sola cosa és necessaria: manternir-me a prop. No crear distàncies.

I trovo que segueix vigent. Mantenir-me a prop conté mantenir l'atenció a cada instant, conté la no-separació, la interdependència, la compassió, l'amor, una tendresa infinita, ....

Caminar pel bosc mantenint-me a prop de cada pedra, de cada arbre, de cada matoll, de cada so, del vent, del sol, del camí ... és extraordinari.

dimarts, 5 de març del 2013

I no hi ha més llum que la llum de cada pas. 

I ara miro al meu voltant, i el desert ha florit.
Miro a dintre meu, i els aferrament no hi son.


Vosaltres sou la sal de la Terra.
Si  la sal perd la salabror,
qui la podria tornar salada?