Estic a Hontanas, en plena Castella. El dotzè dia en el Camí. Molt sol, molta llum, calor. Quan pugui posaré fotos. Podria dir tantes coses! Sortir de l’alberg de matinada i començar a caminar sota les estrelles. I aquelles gerres de cervesa tan freda quan arribes, al migdia, cansat i mort de set. I el sol i la llum quan camines al costat dels camps al migdia. I albergs amb encant. I la gent, he començat sol, però és impossible no fer amics i amigues. Ràpidament es formen grups d’amics a on cada un explica la seva vida amb més sinceritat i profunditat del què faria amb el seu millor amic, de tota la vida. I ben aviat o més tard, molts i moltes acaben mostrant  les seves ferides. Llavors es fa palès que el Camí és el lloc de la sanació. 

Estic molt satisfet amb aquest organisme humà de 63 anys que funciona perfectament, menjant poquet, dieta vegetariana molt frugal i sana,  i caminant uns 25 o 30 km al dia. I m'adono que el secret està en que no hi ha divisió ni dualitat. Malgastem tanta i tanta energia en tensions i lluites internes! Quan el cos, la ment i el cor estan en unitat i harmonia, no es necessita gaire energia per caminar.

Quan el cos, la ment i el cor estan en unitat i harmonia. 

Camí de Santiago. Preparant la motxila, el meu únic equipatge durant 30 dies. Haig de pensar-m'ho molt bé!

Abraçant el nostre amic, el roure.

Que tranquil i segur em sento amb el papa ....

De vegades, la vida et porta coses que, quan arriben, t’adones que sempre ho havies estat anhelant,  sense saber-ho. 

Quan això passa, l’alegria surt de molt endins i ho inunda tot. Et sens profondament beneit, i no pots evitar les llàgrimes.

Pel juliol vaig estar uns dies navegant de Castelldefels a Cap de Creus  i tornada. Ara ja soc a terra, vaig tornar el dia 13. Però les experiències d'aquests dies ja formen part del que sóc ara, en aquest moment. Les porto amb mi, per sempre. Encara que d'aqui un temps me'n oblidi. El zen fa que cada célula del meu cos quedi impregnada amb cada una de les meves experiències. Puc oblidar-me'n, però ja no marxen mai més. Estic a terra, però també estic al mar. 

Quin és el secret? Abraçar, abraçar-ho tot, en tot moment. I deixar anar. Llavors rés marxa mai.



 

Cap de Creus

Entra en el Zen por ahí.

Un dia, un monje llamado Kyosho fué a ver al maestro zen Gensha. Kyosho dijo:
- He venido para buscar la verdad: Por donde debo comenzar para penetrar el zen?
Gensha le dijo:
- ¿Escuchas el murmullo del río?
- Si, puedo oirlo.
dijo Kyosho. Entonces Gensha le dijo:
- Entra en el zen por ahí.

Otro discípulo habia oido el mondo y pensaba, pensaba, pensaba ... Entonces le planteó una pregunta:
- Y si Kyosho no hubiera oido el murmullo del río, ¿que le habrias respondido?
Gensho gritó su nombre bruscamente:
- ¡Kiho!
-¿Si?
-¡Entra en el Zen por ahí!

Camí de Santiago 2014

Del 2003 al 2012 vaig anar fent el Camí de 
Santiago a trossets, una miqueta cada any
 (Camí 2003-2012). Una experiència maquíssima, molt interessant i gratificant, amb un grup d'amics entranyable. Però força artificial: cotxe suport, planificació amb reserva prèvia en hotels al final de cada etapa, sopars en bons restaurants, poc silenci.

Ara vull una altre cosa: simplicitat i silenci. I com va dir un mestre zen: atenció, atenció, atenció. Fer-me U amb el Camí i cada una de les passes. Com una mena de kinin de 750 km. Ja està bé fer-se U amb el plat que et serveixen en un bon restaurant o amb el jacuzzi d'un hotel de luxe, si la vida t'ho ofereix. Però tanta multiplicitat i sofisticació em distreu i em fa perdre la concentració i la profunditat. Ara vull anar a l'arrel.  

Aniré a peu, sol, sense cotxe "escombra" que porti l'equipatge, sense reserves ni plans preestablerts, només amb la motxilla, la roba posada, les botes, el bastó i el zafu. I ho faré d'una tirada. De Roncesvalles a Santiago: 29 etapes, 29 dies. 

Aquí estic, començant a preparar. Tinc previst sortir cap a Roncesvalles el dissabte 23 d'agost i començar a caminar el diumenge 24. 

Des de que vaig decidir portar a terme aquest projecte, fa uns mesos, quan camino de vegades penso en el Camí i em poso molt content. Ho espero amb molta il·lusió. Tendeixo a fugir del pas que faig en aquell instant, per Barcelona, per exemple, i somiar amb el Camí.  Llavors m'adono del contrasentit, i honoro el pas humil, "avorrit", del matí, camí de la feina. I m'adono com el Camí de Santiago i el camí de la feina, són el mateix.   Com tota la vida està en el meu pas, qualsevol d'ells. I el Camí de Santiago i la meva vida s'unifiquen. La meva vida es converteix en el Camí de Santiago, i el Camí es converteix amb la meva vida. I m'adono que l'únic que tinc és aquest pas. 

Si puc, quan passi per llocs a on tingui accés a internet escriuré entrades al blog per compartir.

Dies de gran pau, intensa i estable. 
Experimento que la porta sempre està oberta. 
Si surto, torno a entrar a voluntat.

Fantàstic!

Aquest organisme torna a funcionar molt bé, les crisis d'insomni-pànic-angoixa cada cop estàn més lluny (crisi gener 2014). Estic ja deixant la medicació.

Avui puc mirar cara a cara els meus pitxors fantasmes